Un home, Valldemossa i NÍTIDA NIT
Avui tenc ganes de plagiar en Biel Mesquida. Ell diu així, a la pàg. 47 del T’estim a tu: "Home entotsolat que mires per un ull de bou. No ets ni alt ni baix, ni calb ni pelut. Espatlles quadrades, una poderosa mandíbula i un nas llarg i gros que sosté unes ulleres de carei negre." El meu mirall escriu això: "Dona grupal que mires per un ull de vaca cega. No tens altitud ni pegues cops baixos, ni t’agrada la tonyina ni vas a la perruqueria. Espatlles triangulars, una poderosa mà i l’altra sempre disposada a fer bulla. I un nas curt i petit que vol mantenir uns quevedos."
A la pàg. 71 de T’estim a tu llegim: "Aquell paisatge de la costa de Valldemossa et pegà una revinglada de records. Ta mare, Clara Cotoner, havia escrit un poema conjugant les figures de Ramon Llull i l’Arxiduc que tu trobares entre els seus papers i el feres emmarcar." Aquest poema podria dir així:
Ramon Llull passarà
arran de Valldemossa,
el borda una gossa
i cau a dins la mar.
L’Arxiduc el veurà,
li tirarà una corda.
Tots dos estimen Mallorca,
no la volen terra eixorca.
A la pàg. 84 de T’estim a tu hi ha un fragment que sembla extret del bloc NÍTIDA NIT:
"Baixares d’un bot i deixares la bicicleta damunt les fulles seques de l’alzinar. Allà devora hi havia unes ruïnes on de petita t’agradava fer cases de pepes i fàbriques de vestits. Per ara només eres una auxiliar administrativa sense feina que feia de caixera d’un Syp. Hauries volgut arribar a allò de Sybila o de Purificación García. Et posares a riure. Totes les parets del teu antic domini estaven envaïdes de corretjoles roses. Amb tota impudícia, com si et trobassis damunt un escenari amb Europa als teus peus, et tragueres cadascuna de les peces de roba. Després et llançares com una boja damunt les corretjoles. I amb tota la delicadesa i la saviesa de què fores capaç, sense fil ni agulla, et feres un vestit de flors salvatges que cap model de Vogue de primavera-estiu no podria superar."
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No coneixia el fragment que cites. Sí que hi té una certa retirada… Hi ha una cosa que es diu "arquetips" (Jung). Al final tots, d’una manera o altra, acabem parlant de les mateixes coses i acabem vivint les mateixes situacions. Tanmateix t’agraeixo que esmentis el meu bloc.
Salut i posts. Ens llegim.
Laia