Els diàlegs d’Emili Teixidor
Emili Teixidor ha estat bellament premiat. Nascut a Roda de Ter, no ha tingut el mateix privilegi que Miquel Martí i Pol. M’explicaré… Normalment hom recorda el nom d’escripturaires només amb el primer cognom: Emili Teixidor, Eugeni d’Ors, etc. Però hi ha alguna vegada que la nostra memòria ens fa la malifeta d’emmagatzemar els dos llinatges: Miquel Martí i Pol.
Bé, doncs Emili Teixidor Viladecàs ha participat al Fòrum aquest que ja s’ha acabat i ens ha deixat un diàleg que es pot trobar a la xarxa (des de quan un diàleg és sinònim de ponència, discurs, etc.?). Fou dia 18 de maig, sota el títol de La literatura com a forjadora de memòria. L’escriptor hi participava com a representant del Pen Club Català.
Teixidor, en la seva ponència, estableix diàlegs amb:
1. Theodor W. Adorno: El sofriment és la condició de tota veritat.
2. J. M. Coetzee: El passat és història i la història és ficció.
3. L’Antic Testament i Ovidi: Mirar enrere té mala fama, des de la dona de Lot que queda convertida en estàtua de sal, fins a Orfeu que perd el que més estima per no saber estar-se de girar el cap per comprovar si els déus tenen paraula.
4. Rafael Argullol: El professor Rafael Argullol deia en una xerrada que el vocabulari d’un camperol castellà de fa pocs anys era d’unes 15.000 paraules i que el que fa servir un universitari actual se situa entre 3.000 i 4.000 en el millor dels casos.
5. Paul Celan: Les tombes de fum, una metàfora (tomba=mort) metonímica (fum=causa de la mort) de les cambres de gas.
6. Una dona vella de Cantonigròs: No he tingut la vida que volia. Treballant tota la vida des dels vuit anys, m’he guanyat la vida però he perdut una cosa que ara considero que era més important: el fet d’haver pogut ser poeta. El temps per descobrir i provar si hauria pogut ser poeta. Els diners ens han sortit cars, perquè hem triat de ser més rics, en lloc de ser més persones.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!