La bona prosa
Escolt la música i vol pel cel. La revolució pot ser, només has de convertir-te en àngel i escoltar el so de la música. El meu germà s’ha casat amb una melodia i ara viuen en un setè pis.
No tenc res a veure amb tu, però estic trist. Deu ser que ja no m’agrada el jazz, i ara tenc el blues. Quan el teu cos té el blues, no pots ni pensar. Ets com un moix sense coa. Tens la cara plena de llàgrimes. No t’espavila ni un cafè. Amb el cor trencat en mil bocins, abandones tot els somnis, ja no intentes ser estimador, li telefones però saps que no podrà venir, ja no saps per què fas les coses. Sonen les trompetes dins el teu cap. És cap de setmana. Tu saps que només podràs viatjar a Mèxic. Et poses a la coa per comprar el bitllet. Penses. Saps que no ets ningú. És veritat. Cada cosa que fas em dóna alegria i em fa estimar-te cada vegada més. Et necessit, ho saps més que mai. Les coses passen sense importància, com papallones, i no sabrem mai com canvien les coses. Un dia sabrem, sense continuar, les intervencions democràtiques dels països monàrquics. Saps que n’ignoram, de coses. No toquis més la bateria, que tenc mal de cap. Avui les coses són com sempre, però un xic diferents.
En Baltasar Porcel és adorable, com a autor teatral, evidentment. I, mentrestant, el Teatre Principal continua tancat. I un país sense escola teatral és un país sense futur. Per què volem tants de teatres si no hi ha un Institut Balear de les Arts Escèniques com cal?
En Marc agafarà una ganiveta i, estrafent la veu de Brecht, pegarà una punyalada al primer polític que digui mentides. En Marc no tendrà temps de fer l’arma neta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!