Un poeta gallec.
La consemblança del llinatge amb un altre poeta, Joaquim Teixeira de Pascoaes, m’ha fet recordar aquest darrer, representant del que els portuguesos anomenen saudosismo. El mot saudade dóna origen a aquest moviment literari estrictament portuguès i també és present en molts dels poemes d’aquest autor: "o amor se converte/ em mistica saudade", "atravez minhas lagrimas saudosas", "Que saudade?", "és a saudade", "d’esta paisagem mistica e saudosa", "n’uma saudosa voz", "irei cantando o canto de Saudade". Una paraula que no es pot traduir en un sol mot. Així ens ho confirma Alfons Maseres quan tradueix el darrer vers citat de la manera següent: "aniré cantant el cant de la soledat i de l’enyorança".
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No cal fer l’esforç (inútil) de traduir aquest preciós mot lusità… El millor és deixar-lo tal qual i escriure saudade en català. Hi ha traductors que han optat per aquesta via…
http://www.quadernscrema.com/perl/qresnovi.pl?var=514&idioma=cas