Aquest vers de Margalida Pons ens recorda el CARPE DIEM.
En un altre vers de la mateixa autora, se’ns conta que "necessitam morir per poder entendre". Podríem modificar la frase i dir que "necessitam que morin per poder entendre". Qui ha de morir? Un dia seran txetxens; un altre dia, pollencins. Necessitam que hi hagi matances per poder descobrir la maldat de l’ésser humà. Quina manera més horrible d’eliminar el futur. A vegades ets viu i no veus cap futur. Els que ja no hi són poden triar. Ara que podem, triem el camí més ben asfaltat. Ja està que la vida no és un camí de roses, però sí que pot ser un camí rosat. Només cal veure les coses amb el color de la voluntat. Si realment volem una cosa, som capaços de tot. Només cal proposar-ho. Un dia de setembre les fulles de la parra seran mogudes pel vent. Si ens hi fixam, elles no han triat fer aquesta acció, però s’hi acostumen, i són felices. No volen res més. Moure’s al ritme del vent. Ja ho deia Epicur.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!