EL MERCAT DE SANT FERRAN
Avui ha plogut, de fet encara plou, però abans d’escriure això en aquesta pantalla, he anat a berenar al mercat de Sant Ferran.
Aquí les mossones, el dissabte al matí, surten a fer el fritet. Elles no engreixen. Poden permetre’s no dinar el divendres per poder menjar el fritet del dissabte. I es passegen enjoiades, amb unes joies de por, atrafegades, car no volen mesclar-se amb el poble.
El mecànic del swing no pot menjar pa moreno. S’haurà de conformar amb una barra.
La verdulaire aboca els pebres. Fan un goig, tan vermells!
El vellet de la gorra grisa avui ja s’ha posat el guardapits vermell.
Llampugues mallorquines ofereixen els seus cossos a gairebé 3 euros. Els molls vermells del port d’Andratx tenen més categoria i fan el mateix per gairebé 8 euros. La pinya té baixa l’autoestima, perquè no arriba ni a 1 euro, talment com el patató.
Les caixes buides s’apilonen a can Picornell. Els crespells de can Garau fan una gola bellíssima. Na Bel i en Balaguer pareix que fa estona que han tancat. No devien fer calaix.
L’olivaire ven galetes, sobrassada, formatge i, naturalment, olives. I branquillons de llorer, pebres vermells menuts adients per fer un bon bacallà a la biscaïna, bones cabeces d’alls, botifarrons forasters… Olives negres dins una bosseta i una volta vertical cap al pit de l’olivaire per fermar-la bé. Destapa el pit de pebres verds petits i envinagrats i en serveix dos a una senyora. L’olivaire ja té coa i les dones esperadores parlen de vius i de morts. La filleta de l’olivaire llegeix la revista del diari a les taules del bar de davant. La mare talla un tros de formatge amb un ganivet de dos mànecs. Parlen del dia, que ha sortit molt dolent. L’olivaire espera la següent, però les clientes es distreuen, així que els ha de fer dues mamballetes ben sorolloses per posar-les a les ordres.
Mentrestant, a defora, cauen dues gotes…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!