Potser no hi ha cap poble, com el valencià, tant creatiu, fecund i esplendorós en la creació de coses dolces, inlcoent les de Nadal.
DOLÇOS VALENCIANS DE NADAL, UN MÓN DE COLORS
Tothom coneix els torrons, propis de Catalunya, de la Catalunya Nord, de les Balears i del País Valencià. O les mantegades o “polvorones”, que ens ha portat l´emigració espanyola. Però per Nadal, abans a Catalunya- formant part, sobretot, de les especialitats que “cagava” el tió, com els esclopets, les fruites etc. de massapà, i ara sobretot al País Valencià, hi ha moltes altres delicioses especialitats. M’ encanta, especialment, la pròdiga, fecunda i barroca producció valenciana, feta amb massapà, rovell d’ ou o gema i que, en part retrobem al sud de Portugal (a l´Algarve arabitzat) a Itàlia i que, per tan,t es pot fer pensar en uns orígens àrabs (si bé a Alemanya també es fan figuretes de massapà!).D’ aquesta deliciosa i alhora esplendorosa producció valenciana en destaquem el següent:-coques de torró, fetes amb ametlles, clara d’ ou i neula, una delícia per partir i compartir. Poden tenir la DO Alacant. -pastissets o pastetes de Nadal, a base de massapà i, a vegades, farciments i recobriments diversos (fruita confitada, gema, cabell d’ àngel, pasta de moniato, i fins i tot crema, xocolata, glaça de sucre, etc.). També tenen formes diverses, si bé al més corrent és de mitja lluna.-anguiles i dracs. Una deliciosa i espectacular elaboració en forma d’ anguila, drac o serp. Solen ser de massapà i anar farcides de rovell confitat, pasta de moniato i fis i tot fruites i compotes de fruites. Presenta una preciosa decoració a base de llengüetes o escates de massapà, sucre glaç, fruites confitades, confits o “peladilles”, confits de pinyons etc. Es presenten en unes boniques capses, i per la seva presència. Que pensi en mi, si algú en vol fer algun!. Un any em varen feren arribar una de Toledo- gran terra de massapans.-, excel.lent.-pernils i peixos: altres formes fetes amb els ingredients de l´anguila; peixos (Marina Baixa i comarques litorals), pernils o cuixots (Alacantí, Comtat…). Tots es rpesenten decorats amb massapà, sucre, etc.-casques i casquetes. Es fan de massapà farcit amb rovell d’ ou o moniato, s’ emmotllen i es couen al forn. És un dolç molt antic, ja citat en els textos medievals. En alguna comarca (la Franja) les casquetes són els pastissets farcits; en d’ altres són cm unes pastes seques rodones, i es fan per Sant Antoni (Benicarló)-Coques , tortades coquetes i azcàrregues de massapà: delicioses preparacions a base de massapà, rovell, etc.-Fruita confitada. Alguns pobles valencians ha tingut grans especialistes a elaborar tota mena de fruites confitades, fent servir fruites ben senceres, sucre, mel o most; és, una elaboraciò d’ origen medieval, perfectament explicada al Libre de totes maneres de confits, del s. XV. L’esplèdid , llaminer i cromàtic repertori d’ aquestes fruites inclou: carbassa, cirera, taronja, llima o llimona, meló, pruna, pera, albercoc, tomàquet. L´actual repertori més comercial d’ aquetes fruites és força més pobre, i s’ elaboren industrialment amb sucre, xarop de glucosa, conservants (entre ells el sulfitol), colorants, etc. Els noms , en diverses llenguúes o variants són fruits glacejades, frutas abrillantadas (Cuba), fruits confits (França), candied fruits (Anglanterra), frutas cristalizadas (Portugal), frutti conditi (Itàlia), etc. Aquestes fruites són boníssimes- però molt dolces, això sí!-menjades soles, però també formen part de massapans i torrons clàssics i moderns: el “torro de fruites” o de massapà, el “pa de Cadis”, el “torró de fruites d’ Aragó”, el “torró de púding de fruites” i els torrons amb xocolata, praliné i fruites, com el de guindes. -Torrons diversos. Alguns són casolans: hi ha el “de gat”, els de Catí, els “de cacau” o de panet” i d’ altres.-“Alajú”: es fa a les comarques hispanoparlants.Coquetes de torró recobertes amb neula, fetes amb mel, pa dur ratllat i nous… També es pot fer amb pinyons, com el pinyonat medieval. És, amb tota evidència un dolç d’ origen àrab, que retrobem , sota altres versions, a Cuenca, Andalusia fins l´Argentina (alajú, alfajor).Els noms àrabs, berbers, turcs, etc. són halwa helva, etc., i continuen elaborant-se en aquetes zones. Recordem que el torró occità , el nogat (de l´occitano-català noga, nou), originàriament es devia fer amb nous.Modernament, un dels torrons creats de nou- a Catalunya- és el de “nata i nous”, amb una composició molt ben trobada, si és de bona marca.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!