Malgrat acreditats escrits hipocràtics, ara, en la societat occidental de massa-fart, en fem un gra massa: l´alimentació hauria de ser un plaer, no una tortura o autoturtura dietètica.
DIETES IDIOTES
He escrit d’ altres vegades que les dietes, a nivell popular (que no pas estrictament mèdic) poden ser un substitut de la religió. Si ens hi fixem, la major part tenen un “guru” com a fundador, les paraules i indicacions dels qual , per part dels seus fidels, van a missa. Del Dr. Atkinsons al Dr. Montignac, als règims miraculosos de les revistes de cor i bragueta (de la patata, del pomelo, de la carn, de la carxofa, de la maduixa…), passant pel la generosa oferta de productes miraculosos que ens ofereixen supermercats i farmàcies, això és un sector que mou milions. Tot per mor d’ un dels principals terrors dels occidentals de la nostra era: ser o semblar grassos, ser o semblar obesos, o suposadament lletjos. Aquesta follia col.lectiva- i de tan bons rèdits econòmics- ens porta a una perillosa “medicalització” de la cuina: no hi ha cuiner, ni programa de ràdio o televisió, ni receptari, que no ens infestin amb les suposades qualitats mèdiques dels aliments: i a mi , d’ un tomàquet no m’ interessa- no me n’ hauria d’ interessar- si, suposament, és antioxidant, sinó si és bo, de temporada i, perquè no, barat. No ens passarem tot l´any menjant carxofes, si atenem a les miraculoses virtuts que se li atorguen!. Fins quan ens hem d’ emborratxar per aconseguir els efectes antioxidants del vi –negre, precisament-?. I perquè no ens diuen que el most o les fruites tenen el mateix element miraculós?. Cal posar a l´etiqueta del pa que no té colesterol?.
Tornem, però a les dietes- la major part idiotes, començant per la dieta de les dietes, el mite bio-mèdic, que tantes butxaques engreixa, anomenat “dieta mediterrània”, tan estimada pels polítics mediocres (l´ordre de l´adjectiu no importa) d’ aquest país, que fan servir aquest estúpid ingredient (que combat el concepte a defensar, que és el de “cuina catalana”) en els seus discursos. I tornem als gurus, o sigui als inventors de règims miraculosos o la major part de dietistes mediàtics. El Dr. Atkinsosn, per exemple, va morir pesant uns 115 kg. El Dr. Montignac condemna l´ús de les patates- principi absurd en la cuina mediterrània-. Un seu antecessor, Paul Reboux, al llibre Nouveaux régimes (1931),en canvi, ens ofereix una recepta de puré de patates fet amb i,5 kg de patates, un l. De llet i 100 g de mantega: això sí que és dieta, i de la bona!.
Sisplau, cuiners i comunicadors gastronòmics: deixeu de marejar-nos amb les dades dubtoses, ambígües i distorsionadores sobre les suposades virtuts paramedicinals o medicinals dels aliments!. Deixem-ho, si de cas, als metges i nutricionistes seriosos (que n’ hi ha), i, encara!.
Com sempre, el millor principi el de les àvies: menjar de tot, però en poca quantitat. I, sobretot, amb gust: el plaer també és salut.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Totalment d’acord, Jaume. Salut. (I, a taula, plaer, sobretot.)
Tot seguint la dieta que no m’he imposat va mitja hora que he comprat una lliura de sonsos, ara és l’època de la seva bona mida, amb pa amb tomàquet, una amanida d’escarola i ceba…i després a veure Thalasa.
Sovint la cuïna consisteix en interactuar i el que tampoc pot ser és una mera adaptació constant de la cuina amb una continua i constant impoisició dels gusts propis creats i maleducats.
I per això existeix cert equilibri saludable divulgat pere la ciència dels nutricionistes més prestgiosos, que no ‘cuiners’ de pacotilla.