ABSENTA I VERMUT
El donzell- o almenys una variant- és més coneguda sota el nom d’ absenta, d’ origen francès.EL donzell és una herba silvestre que es dóna als Països Catalans, sobretot a la faixa costera; també es fa a Europa, Àsia, etc. Es conegut també amb els noms de broida i altamira.Pertany a la família de les compostes. El seu nom científic, Artemisia absinthium, fa referència a Àrtemis. Etimològicament, “absintium” prové del grec “a” que significa “sense” i “bsinthium” que vol dir “dolçor”, indicant el gust amarg de la planta. Deu el seu nom a Àrtemis II de Cària, una experta en botànica i medicina que va viure durant el segle IV aC. Àrtemis II era germana i muller de Mausol, rei de la Cària. Aquesta, després de la mort del seu marit, va encarregar la construcció del Mausoleu d’Halicarnàs, una de les Set Meravelles del Món Antic.
Celdoni Fonoll li ha dedicat aquests versos: “Mascle donzell de la muntanya alta/si ets aromàtic també ets amargant,/portes el nom d’una deessa antiga
i et fas vermut i et fas absenta ardent”.
S’utilitza també per l’elaboració de licors, com l’Absenta, el vermut, etc. L’excés d’aquests licors pot provocar trastorns, convulsions, malsons, tremolors, etc. El licor conegut amb el nom d’ absenta es fa amb aquesta i altres herbes aromàtiques. L’Absenta és una beguda destil·lada a partir d’herbes, principalment donzell, l’anís verd i el fonoll, amb contingut alcohòlic molt alt (fins a 89,9°) i un gust semblat a l’anís. A més, conté una substància al·lucinògena, procedent dels olis essencials de l’Artemisia, la tuiona. Va fer furor a la Bella Època, i el seu consum, deixant caure el licor sobre la copa amb damunt un terròs de sucre, tenir un for glamur- tòxic, però- ja que els artistes en consumien, com podem veure en diversos quadres francesos i catalans com un de famós de Ramon Casas, “Plein Air”, pintat a París l´any 1890. També Degas i Toulouse Lautrec també varen tractar el tema.
El seu origen és suís, però es va fer popular a França a meitats del segle XIX entre els artistes i escriptors romàntics de l’època, convertint-se així, en la imatge principal del moviment bohemi. Del seu nom científic, aquest licor va heretar la seva identitat en francès, “Absinthe”, i va ser batejada la “Fée Verte” (la fada verda). La van prohibir en alguns països d’Europa i en els Estats Units (aproximadament l’any 1915), pels poders al·lucinògens que se li atribueixen. Actualment, l’absenta només està prohibida en alguns estats dels EUA. S’ elabora al país Valencià.
Tradicionalment, l’Absenta se servia en un vas de vidre i s’utilitzava una cullera amb orificis on es col·locava un terròs de sucre, aleshores se servia en una gerra amb aigua freda que s’utilitzava per diluir l’Absenta i desfer el sucre, convertint el licor verdós del principi en una barreja blanca anomenada “louche”. Darrere d’aquest licor hi ha moltes històries, com la que afirma que Van Gogh, col.locat amb l’Absenta, es va tallar l’orellaA més, l’Absenta apareix en nombroses pel·lícules i cançons, sobretot referents a la seva època d’ or.
És també l´herba del vermut, però també del te, ja que al Marroc es fa servir força.El costum del vermut ha estat popularíssim a Catalunya, i ara torna a estar de moda. Dalí a la seva Vida secreta, en nombrosos passatges parla dels seus vermuts i, especialment, els que feia en bars i hotels de luxe a Madrid en la seva etapa de la Residencia de Estudiantes. “Els vermuts dobles amb olives contribuïen generosament a la cristal.lització d’ aquesta floreixent confusió de postguerra”, diu, i, encara, “Assegut a la terrassa del cafè Regina i bevent tres cinzanos amb olives, em vaig dedicar a contemplar en la compacta multitud dels meus espectadors…”. “Aixecat al migdia, de les dotze a les dues, cinc vermuts amb olives. A les dues, un martini sec”.
MARTINI SEC (DRY MARTINI)
Aquest còctel mític i llegendari és considera, alhora, el més selecte de tots: de fet, malgrat la seva aparent senzillesa, és el de més difícil i subtil realització per part d’ un bàrman. Ernest Hemingway concedia una importància enorme a la seva elaboració –“stirred, not shaked” (barrejat, no batut), famosa frase que va heretar l’agent OO7. Quasi coincidia aquells moments de l’ esplendor de l’ Havana amb la presència de Dalí a Nova York. Justament un altre català, en Constantí Ribalaygua, nascut a Lloret de Mar, era el propietari del Floridita- la cèlebre cocteleria i restaurant- i el qui preparava per al seu amic Hemingway el Daiquirí. Nova York i l’ Havana eren, també, la pàtria d’alguns dels més famosos Martini dry.
Hemingway, gran especialista en còctels – va donar fama al Daiquirí i al Mojito de l’ Havana-, explicita que cal emprar, per a una variant que anomena Montgomery, “quinze parts de gin per una de vermut”. No obstant, la proporció més acceptada per al Martini sec és de 5 a 1; de 3 a 1 per al Martinis semi; i de 8 a 1 per a l’ extra sec (dry).
Ingredients
Gin sec, 2 parts
1 part de vermut Martini sec
bitter de taronja, 1 gota
gel
Elaboració
Barregeu tots els ingredients en el vas mesclador, amb gel. Afegiu-hi el suc de mitja llimona acabada d’ esprémer al damunt.Serviu-ho en una copa de còctel gelada.
Notes
També hi ha el Martini mitjà o semi, amb mig i mig de
S’ hi sol servir una oliva, que, segons els bàrmans més experts, fa una triple funció: donar un toc de color,intensificar el tast del gin i tornar a preparar el paladar amb un xoc gustatiu. D’ altres ho rebutgen, o hi posen una pela de llimona, o varien els proporcions.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!