L´aigua també és un complemnt gastronòmic d’ un bon menjar, i cada cop ho vieme més, fins i tot alguns resturants ja disposen d’ una carta d’ aigües minerals.
AIGÜES
DEL MÓN
Les
aigües minerals escollides, d’ un temps ençà s’ han instal.lat a les cartes (d’
alguns) bons restaurants. Per desgràcia, només alguns: n’ hi ha de nivell que
no en tenen ca selecció, i a vegades no en tenen cap amb gas decent. Les coses comencen
a canviar, i un llibre com aquest hi contribuirà: “Aguas del mundo.Garn
selección de aguas”, escrit pel sommelier Faustino Muóz Soria (Editorial
Hispano Europea, 127 pàgines, cartoné, il.lustracions, pròleg de Benito
Oliver-Rodés, del laboratori que analitza la major part d’ aigües estatals).
Una útil introducció classifica les aigües per la seva duresa, residus secs,
graus francesos, etc.; pels estils (sulfatades, clorurades, ferruginoses, de
baixa mineralització, magnèsiques, fluorades…), proposa un tast i maridatge i
n’ explica diverses curiositats. La selecció inclou aigües d’ Espanya,
Alemanya, Itàlia, França, Dinamarca, Irlanda, Regne Unit, Bulgària, Canadà,
etc.
A
Catalunya tenim unes aigües excel.lents , sense gas com les d eSant Aniol, d’
origen volcànic, amb gas com la de Vichy
Catalán i amb el seu propi gas com la de Vilajuïga.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És força curiós que l’aigua s’acabi convertint en una beguda luxosa, fa pensar força en com el sistema s’expandeix, potser algun dia hi haurà negoci, si és que ja no n’hi ha ara en certa manera, amb l’aire que resìrem
Des del punt de vista ajurvèdic l’aigua és déu pendre en general com a mínim mitja hora abans del apats o dos hores i mitja després, i si pot ser poc mineralitzada.
L’aigua és beneficiosa pendre-la amb fruïtes desecades, melmelades o sucres i hortalitzes d’arrel o més almidonades i pot ser més adequat en llegums seques a través de sopes.