BONA VIDA

Estem segurs dle que mengem?. és perillós menjar porc?. Coms i perquès de les “grups” suíniques i altres malaties humanes.

PÀNIC ALIMENTARI

Els desastres alimentaris produeixen alarma social.Primer varen ser les “vaques boges” a la Gran Bretanya i en altres països, incloent els nostres. Després la “grip aviària” procedent de la Xina. Darrerament- i de forma intermitent-, la llengua blava del bestiar oví. A part d’ altres malalties , a encara endèmiques en algunes àrees, relacionades amb el bestiar, com la brucel.losi o febre de Malta, la triquinosi, etc. Ni els mar es lliura d’ aquestes malures que ataquen els humans: no fa molt es va crear una veritable alarmar social a l´entorn de l´anisakis (els paràsits de certs peixos), i a mes, s’ han descrit índex de mercuri alarmants en algunes contrades. Als desastres naturals (si és que es pot dir així) cal afegir-hi les males pràctiques en l´engreix de bestiar i en l´agricultura intensiva: clembuterol de la vedella (ben present a Catalunya), índex preocupants de pesticides, herbicides, metalls i altres substàncies tòxiques, aliments transgènics (dels quals encara no es coneix amb tota seguretat els seus possibles efectes sobre la salut humana). Fins i tot les aigües de moltes comunitats tenen nitrats o són clarament diem que “poc” potables. I per acabar-ho d’ adobar: aliments- salats o dolços- preparats, envasats i enllaunats farcits de tota mena d’ ingredients químics, conservats, colorants, dosis exagerades de sals i glutamat de monosodi, de greixos “trans” (gens saludables, incloent-hi el colesteròlic oli de palma, camuflat sota l´amable disfressa- permesa pel Gobierno de España- d’ “oli vegetal” i tota la pesca.

Polítics, científics, ramaders, etc. , peròs’ afanyen a dir que mai com ara el menjar no era tan segur ni tan controlat, i probablement tenen raó. Però també mai com ara, probablement, no havíem estat rodejats de tants perills: això els que podem menjar, perquè àrees senceres del món en desenvolupament ni això tenen. Amb tot, no es tracta de cap “Apocal.lipsi” alimentari: tot, més o menys es porta sota control, i certs noms- com el de “pesta suínica”- no tenen res a veure amb la realitat: és una pesta humana i ben humana, que no té res a veure amb el porc. Almenys des d’ aquesta perspectiva, Al.là es queda sense arguments. El que realment ens pot matar és la manca d’ aliments.

Per tant, si bé l origen de les “grups” o flus poden procedir del porc, esdevenen grups humanes, que es transmeten de persona a persona, i no menjant la carn de l´esmentat animal. Aquesta pandèmia actual en recorda una altra del 1918, que va causar més morts que la 1ª Guerra Mundial i que a Portugal anomenaren “grip espanyola”: els qui estem sota el Regne  d’ Espanya, encara avui, si que correm perill en relació la nostra integritat nacional. Espanya és la pitjor malaltia: Espanya ens  roba i mata, encara que sigui llengua i els drets nacionals.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!