L’herència gastronòmica i cultural menorquina és important a llocs com St. Augustine, a Florida, o a Orà, Alger: heus aquí l´origen familiar de Marcel Camus o l origen de les "fromajardis" de Florida.
En el seu temps, em va impactar molt una cançó de Bob Dylan en què somniava que havia vist Sant Agustí. Però St. Augustine existeix: és una ciutat de Florida- la més antiga del seu comtat- que s’ enorgulleix del “Minorcan heritage”, és a dir, de l´herència menorquina. Aquesta herència és deguda a un grup de menorquins que s’ hi varen instal.lar al segle XVIII, fugint d’ un altre lloc de Florida, New Smyrna. Els menorquins- en nombre d’ un miler, aproximadament- havien estat portats- de fet per treballar com a colons-esclaus- des de Maó pel poblador escocès Andrew Turnbull (en aquells moments Menorca era possessió britànica). A l’ heretatge menorquí s’ hi atribueix un plat d’ arròs conegut sota el nom de “perlow”- derivat de pilaf, el nom turco-grec, pels pobladors de Nova Esmirna- i una mena de bitxo o pebre coent anomenat “datil pepper” (pebre dàtil), que actualment es considera un producte típic i exclusiu de la contrada i guarneix qualsevol plat que hom creu d’ origen menorquí, com l’ esmentat arròs, que també sol incloure verdures, pollastre, etc. I incloent, també les fromajardis o empanadas (a vegades es fa servir el nom espanyol), que encara s’ elaboren per Pasqua. És a dir, es tracta de les delicioses formatjades menorquines (anomenades, justament, panades a Mallorca). La grafia americana ens suggereix que els menorquins varen conservar molt de temps el nom i la grafia catalana: la “e” de “formatjades”, en efecte, en anglès pot donar “i” (cosa que no passaria s’haguessin escrit en grafia espanyolitzada, tipus “formachadas”). Es conserven alguns llinatges menorquins, com Ponç (si bé sovint castellanitzat sota al disfressa “Ponce”) i algunes expressions que han passat a l’ anglès local. Fins a principis de segle els menorquins conservaven vestits i festes, com el cant de “Deixem lo dol”- conegut també, com a “cançó de ses formatjades”-. Els arrossos citats- considerats també grecs- els retrobem en una altra ciutat amb herència menorquina, la ja esmentada New Smyrna. Però a St. Augustine, aquests arrossos es consideren menorquins, i són objecte d’ una festa gastronòmica molt concorreguda: la gent hi competeix, sovint, a veure qui hi fa el “perlow“ més coent!.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!