Hi ha el gazpacho andalús, el gaspatxo valencià, el de la Mancha, el gaspacho portuguès…Un plat d’ estiu, però que també pot ser d’ hivern.
GASPATXO I GASPATXOS
Ingredients (8 persones).700 g de tomàquets vermells,1 pot petit de concentrat de tomàquet, 1 pebrot verd, i pebrot vermell, 1 cogombre, 4 llesques de pa sec, 4 grans d’ all, 2 cebes, 2 branques d’ api, 5 cullerades d’ oli ‘d oliva, 2 cullerades de vinagre, sal, pebre.La bonne cuisine française, 2001 (imprès a Itàlia).Aquesta recepta, que els francesos escriuen “gaspacho” (igual que escriuen “garbansos”) demostra la seva fama del fet que aparegui en un llibre titulat La bonne cuisine française, cosa que indica l’ amplitud de mires de certs autors o editors. I, sobretot, de certs cuiners- autors, que tiren pel dret, sense documentar les receptes que publiquen (a Catalunya, per cert, en tenim un exemple il.lustre).A part d’ aquesta curiositat, el més sorprenent és la recepta, tant per la presència de dos ingredients insòlits- l’ api i el doble concentrat de tomàquet- com per l’ execució, la presentació i el seu resultat visual. L’ execució: es diu que el dia abans s’ han de tallar les verdures (sic); un cop reunides, a daus, en un bol, amb trossos de pa i l amaniment, s’ha de deixar reposar durant 24 hores més!. Res de morter ni de minipímer, ni de verdures fresques. El resultat és indescriptiblement horrorós, tant per la tècnica, la maceració desconsiderada com per la presència de l’ api i del doble concentrat de tomàquet.
Segons el Larousse Gastronomique,(l’ enciclopèdia de referència dels gurmets) el “GASPACHO” (sic) és un “potatge espanyol a base de cogombre,de tomàquet, de ceba i de molla de pa amanit amb oli d’ oliva i all, que hom menja fred”. Ens n’ explica, a continuació, variants- que assegura típiques d’ Andalusia- altament surrealistes- amb brou de vedella, ametlles, nata, farina de blat de moro, maonesa-,etc. Cita, finalment Marta Brunet, autora xilena d’ origen català, que parla d’ una curiosa recepta de gaspatxo, típicament espanyola, cuita al sol.
Finalment, hi ha els gaspatxos valencians, ben diferents i similars als de la Mancha i els gaspachos portuguesos i algun d’ extremeny. Són plats calents, fets amb llebre, conill, etc. i una coca àzima (sense llevat) a trossos. La raó del nom, en les tres llengües, és un mot mossàrab relacionat amb tros de pa (Coromines)- que ha donat “caspa”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola. Jo tinc un llibre que es diu “La bonne cuisine française”, d’una tal Tante Marie (ho tradueixo per Tía María?) i, malgrat que té molt errors, són menys garrafals que els que hi trobem a la majoria d’altres llocs en francès. Per exemple, el gazpacho no nomès el fa marinar durant hores, o dies! a tot arreu sinó que sovint el fan picant i amb avocat, amb la qual cosa fins i tot a la foto ja es veu un brevatge no molt atraient.
En un lloc web el vaig veure i, per justificar l’avocat i el picant, en comptes de dir “Mexicà” (que tampoc…) l’anomenen “Gaspacho Català”! Hi ha un comentari d’una persona i ha estat respost de mala manera, jo n’he fet un altre i directament me l’han esborrat. El que tenen els llocs webs que permeten comentaris és que la gent els pot fer! i segur que hi ha algú que ha estat a catalunya o que és català… vosté no té més que enhorabones i agraiments perquè treballa molt bé, però els dolents en teoria s’arrisquen, si no esborressin comentaris ni tractéssin malament els que volen aortar la seva experiència personal de primer mà.
Per cert, he llegit també el vostre article d’ahir sobre l’obra de referència de la cuina catalana. Gràcies. Moltes gràcies i felicitats.