El crit d’ independència de Montenegro eren "història, història!": si una característica fonamental té la cuina catalana, sovint oblidada, és, justament, la seva història.
UNA CUINA MEDITERRÀNIA AMB ACCENTS D’ ARREU
La cuina catalana d’autor és considerada en aquests moments una de les primeres del panorama gastronòmic : xefs com Ferran Adrià són admirats arreu. En relació al seu volum demogràfic, és cert que Catalunya ocupa un lloc d’ excepció en l’ escena mundial per la projecció de les seves estrelles culinàries. La marca “cuina catalana”, doncs. designa, de forma harmònica, alhora una cuina tradicional i històrica d’ un considerable relleu i una cuina d’ autor i d’ avantguarda que enlluerna els paladars d’arreu. En el quadre d’ honor d’ aquesta cultura, doncs, ja no solament hi ha un Gaudí o un Dalí, un Miró o un Tàpies, o un Barceló, un
Pau Casals , una Montserrat Caballé o un Jordi Savall sinó també un Ferran Adrià o un Santi Santamaria i els joves cuiners (i la Dokumenta de Kassel ho ha fet visible).
La cuina catalana viu una «Segona Edat d’Or», tot recordant la que ja va tenir lloc als segles xiv i xv, quan era proclamada, sobretot a Itàlia, cuina de referència. En aquells moments en què Francesc Eiximenis (autor del primer manual europeu de teoria gastronòmica) escriu que “la nació catalana” era la més refinada en l´ art de menjar, en català també s’escriuen els primers manuals culinaris en qualsevol llengua occidental. El cuiner més prestigiós de la Itàlia renaixentista–, Mestre Robert a
la refinada Cort de Nàpols, en català, el seu Libre del coch , mentre que els Borja –catalanoparlants– omplen de sabors catalans i valencians la Roma papal, en la qual un alt funcionari i humanista – Il Platina– en canta les excel·lències.
Actualment, els cuiners francesos de més consideració afirmen que practiquen una cuina mediterrània. Aquesta cuina ha obtingut –gairebé del no-res– un prestigi universal. Doncs bé: segurament la cuina catalana és una de la més típicament mediterrànies. Té, per raons històrico-geogràfiques, ressons provençals, italians, ibèrics,orientals (perses, àrabs, turcs), però també de l’ Europa continental, nòrdica i central. Al costat de l´oli d’oliva, el pa i el vi, l’arròs (Paella) i la pasta (Fideus) coneix el fajol, estima els bolets i les herbes, la cultura del porc i de l’ ànec i el foie gras o els fruits vermells juntament amb les taronges o els préssecs i un ampli bodegó de peixos.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!