No sabem ni tan sols si a Frankfurt l´Institut Ramon Llull vol explicar, per escrit, què és la cuina catalana: smebla que ja ens va bé ser espanyols.
CATALUNYA?. CONNAIS PAS.
Ara que la cuina feta a Catalunya té projecció internacional- Adrià, Santamaira, Roca, Ruscalleda…-, la cuina catalana continua essent la gran desconeguda.Al "Larousse Gastronomique", bíblia dels gurmets, Catalunya ni hi apareix. Això sí: l’ entrada "à la catalane" ens deixa ben galdosos: "es diu d’ una guarnició inspirada en la cuina espanyola en general (Catalunya té fama pel seu marisc, el seu peix i el seu gust per l’ all). El pollastre saltat (o el saltat d’ anyell o de vedella) a la catalana és guarnit de quarts de tomàquets pelats, saltats amb mantega, amb castanyes bullides amb consomé, amb chipolatas (sic) i olives sense pinyol i bullides. Les grans peces de carn es guarneixen amb daus d’ albergínia saltats amb oli i amb arròs pilaf (sic). Els turnedós i noisettes de xai a la brasa s’ acompanyen amb fons de carxofa i s’ envolten amb tomàquets a la brasa".Es interessant saber que al cuina catalana és tan internacional que utilitat salsitxes italianes com les "cipollate" o arrossos turcs com el pilaf, d’ una forma tan corrent com vostè o jo bevem cafè. No tenen més sort altres entrades referents a al cuina dels Països Catalans. La "cargolade" (sic), segons el Larousse, és un plat del "Rosselló i el Comtat de Foix" que es menja amb "aïoli i julivert". La "escuedella" (sic) és "un bullit català, preparat a la regió de Perpinyà. A més de les verdures i
el bou, inclou sovint un galldindi farcit, i sempre ous i un trinxat de pasta i carn. El seu nom exacte és "escuedella de Nadal" (sic) però és un plat tradicionals per moltes altres festes". I l’ ollada de
la Catalunya Nord on queda?. A part de la memorable confusió del redactor entre escudella i menú de Nadal. Premi!. Els Companions o diccionaris anglosaxons, de cuina catalana només hi sol aparèixer el Romesco.
La Paella ni tan sols hi és valenciana, sinó “espanyola”.
I així tot és igual; la cuina catalana, com a tal, no apareix en cap publicació del món. En la gran obra de referència Culinaria.Especialidades europeas, tradució de l´alemany (Könemann) no hi apareixem: però sí que hi surt Escòcia (de al qual cosa me n’ alegro) al costat de França, d’ Itàlia, de Grècia…i fins d’ Anglaterra. La cuina escocesa- no parlem pas de whisky, és clar-, és realment més important i suggestiva que la cuina catalana, valenciana i balear?.
Altrament, els grans cuiners – començant per Adrià. Són coneguts urbi et orbi, com a “cuiners espanyols”: no tenen darrera cap país, ni cap mapa, ni cap nom fora del que Espanya, i els sues mitjans, els imposen. No és estrany, si aquí mateix es diu que el 80% dels turistes que venen a Catalunya ignoren del tot en quin país estan: només cal veure què demanen per menjar, quim barret es posen o què demanen per beure o per veure.
Què passarà a Frankfurt?. Hi van uns cuiners catalans, però de moment, des de l Institut Ramon Llull no tenen prevista editar cap
informació sobre la cuina catalana. Els alemanys, en un ambient lúdic i distès-, i no ps precisament literari, desenganyem-nos- aniran a menjar “cuina espanyola”. Potser és això el que volem?. No som Letònia o Montenegro, ni tan sols Escòcia. I ni tan sols Euskadi. Potser Espanya no ens respecta perquè tampoc no ens fem respectar ni ens respectem a nosaltres mateixos.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!