Podeu fer uns deliciosos fideus a la catalana o a la mallorquina (fets en cassola) a fora dels Països Catalans: els vostres convidats se sorprendran de veure una forma tan diferent de cuinar la pasta!-
ELS MEUS FIDEUS A CUBA
Amb tanta invasió de la fideuà (que a més és falsa, ja que ens donen rossejat er fideuada de Gandia) i tants espaguetis infantilitzants, molta gent ja no coneix la pasta autòctona catalana i mallorquina, els fideus a la cassola o greixonera: amb costelló com a Girona (costella de porc; si és confitat, ja és un plat excepcional), amb menuts, conill, rajada, anguila, verdures, fesolets, botifarra, peix, marisc, de mar i muntanya, negres… Un plat alhora deliciós i literari, del qual en parlen des de
Josep Pla a Martí i Pol, que hi va dedicar un poma.
Per fer fideus a la cassola o a la catalana, però, necessitem fideus, i això, en algun lloc del món, no sempre és possible. Jo particularment en tinc dues experiències. Una d’ elles és cubana: estava allotjat a casa d’ uns parents a l´Havana i un dia vaig decidir cuinar aquest plat, alhora barat, fàcil i bo. Va ser tota una odidessa, i ens va costar, a tots plegats, perdre un dia sencer i una mica més. D’ entrada no vàrem trobar fideus; vaig decidir subtituir-los per uns espaguetis de procedència argentina, que després vaig trossejar. Tampoc no hi havia tomàquet fresc- però sí que n’ hi havia als hotels dels turistes-, i fins i tot trobar una ceba escaient va ser difícil, i va caldre, com diuen els cubans, “resolver” (buscar-se la vida per cercar aliments, negats pel règim). En un luxós supermercat- on, naturalment, calia pagar amb dòlars hi vàrem trobar un pollastre envasat i congelat (que no era de procedència cubana; crec que era canadenc). Això com a mal menor: ens va ser impossible trobar costella de porc (Un igredient molt corrent de la cuina cubana i de la nordamericana) ja que es veu que aquells mes aquest producte “no tocava”: miracles de la panificació econòmica d’ un règim defensat per
la Imma Mayol i els seus “happpy-flowers”, l´esquerra-caviar i divina en general i las Rosa Regàs. Tampoc vaig calcular que als barris populars (i no a El Vedado, per exemple, on hi viu la Nomenklatura comunista i els seus invitats catalans que, com Marià Albero, parlen meravelles de la Cuba castrista-) la llum i l´aigua es talla diverses hores al dia…ja us podeu imaginar el desastre de pollastre, en un clima tropical. Ells hi estan acostumats, però ja vaig haver de fer el cor fort. L´altre problema, finalment, va ser la cassola: la que tenien els meus parents, d’ alumini, vella i foradada per les nanses, era massa petita, per la qual cosa vaig haver de fer els fideus com els risotti italians, anant-hi afegint aigua. Cal recordar que comprar fins i tot una cassola, a Cuba, és una tasca heroica, i a vegades impossible. A més, el dictador-cuiner, com és sabut, té preferència per l´”olla arrocera” procedent de la Xina!. Els fideus van quedar com una pasterada immenjable, però els meus familiars els varen trobar boníssims.
…I ELS MEUS FIDEUS ALS ESTATS UNITS
La mateixa operació cubana la vaig intentar a Hialiah, Miami, Florida, però, haig de dir-hi, amb més èxit. Vaig trobar costelló en forma de spare bib, que vaig trossejar;pel tomàquet, cap problema: doble concentrat italià; els fideus. Uns bons spaghetti italians, que vaig trossejar amb els dits, que no vaig trobar fidelini. De fet, abans els nostres fideus també eren “de madeixa”, és a dir, llargs , i calia trossejar-los amb els dits. Ara, però es troben a tots els súpers (abans, però a la cadena “Día” no en tenien; la central de compres és a Madrid i no volien perdre temps amb un plat exòtic i , per postres, ecs!, català). L´única marca que hi posa “fideus cassola” és la blanca de Condis.
Sempre hi podem afegir una verdura, segons la temporada: bròquil o coliflor, pèsols, mongeta tendra, tirabecs, trossos de pebrot; jo , fins i tot, hi rodelles de patata, que hi queden molt bones. O uns fesolets bullits (black eye bean, en anglès frijol o frejol de careta o de carilla, en spanish. En català podeu triar: fesol, fesolet (Balears), fesolí, monget, banyó, banyolí, guixó (Menorca), fesols de l’ ull negre (València, com a Grècia), escurça-tites, sabatetes de puta…També hi ha el de l´ull ros, encara millor i de gust més fi, com d’ avellana a mig torrar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!