BONA VIDA

EL PORRÓ, UNA MESURA CONTRA L´ESNOBISME DEL MÓN DEL VI. QUAN A LES MEVES CLASSES DE VISN I MARIDATGE DENFSO EL PRRRO COM A POSSIBLE ALTERNATIVA PER A BEURE EL VI, SEMPRE HI HA ALUMNES QUE QUEDEN SORPRESOS…HO JUSTIFICO DIENT QUE L´ACTE DE BEURE VI NO ÉS UN ACTE SOLITARI, SINÓ SOCIAL, PER COMPARTIR I CELEBRAR LA FESTA I L´AMISTAT, I EL PORRÓ É L´EINA ADEQUADA

ELOGI
DEL PORRÓ

Una
forma neta, amistosa i festiva de beure el vi (incloent el cava i els vins
dolós o licorosos, om el moscatell, la malvasia, el garnatxa d’ Empordà…),
molts característica de Catalunya. El porró celebra l´amistat, i
converteix  la beguda en un acte social
amistós, compartit, que és l autèntica tradició mediterrània del vi.

El
porró, per tant, és un bon reflex de la forma de ser dels catalans, i la prova
és al seva importantíssima presència en el folklore i les tradicions populars.

A
les cases i als hostals, posat a taula 
ofert al passavolants, era un símbol de benvinguda; en  tota la meva infància, en un medi rural, ho
vaig viure així. En qualsevol reunió de treball o lleure, el porró esdevenia el
nucli central de l’ amistat i la sociabilitat Encara recordo els típics restaurants
a peu de carretera- entre altres llocs, en recordo un a prop de Montserrat, al
Bages, però també en altres llocs de Barcelona o Girona i Tarragona- on posat
damunt la taula hi havia un porró enorme i 
ple de vi que calia aixecar a pols.

És
evident que la societat urbana, i particularment, el gran monstre de
descatalanització i d´esnobisme que és l’ area de Barcelona, ha fet arraconar
el porró dels espais públics. Però és també cert que el porró és innocent i no
fa mal a ningú, ni impedeix la convivència amb els usos reglats de la
degustació de vi , amb les copes escaients, etc.

Cal
dir que en la Catalunya de les petites i mitjanes ciutats el porró encara és
present, i encara  sovint és la forma
escollida per beure vi, especialment en grup.  Si més no, això és prou evident a les
comarques de Girona, on el porró encara presideix ufanosament esmorzars de
forquilla, dinars i sopars. També és corrent oferir un porró en miniatura amb
un vi de licor per a les postres, especialment els postres de músics- “grana de
capellà” a la regió de Girona.

El
porró és democràtic, i no si’ imposa a ningú. Si algun comensal no té traça per
beure-hi o, simplement, no li agrada beure a galet, el porró és una magnífica
gerra per a servir el vi a la copa o al got. I particularment, li dóno una
altra utilitat: algunes vegades l´utilitzo com a útil decantador.

El
porró també és objecte de la història de l’art, i només cal veure els magnífics
porrons barroc s o vuitcentistes del museu del Castella de Peralada i d’
altres, i també un motiu de divertida competivitat- com el concurs de
“titius”-. A valls. l´Oriol Pérez de Tudela, que és el meu comerciant de vins
de capçalera,amb el seu “Vi a punt” organitza un Concurs de beure en porró a l
Firagost de Valls el 2 d’ agost, que em sembla una magnífica idea, a la que
m´hi apunto.

Lèxic del beure en porró

BARRAL.Al
País Valencià, mena de porró amb bec llarg, per beure a galet begudes com la
barreja o la sangria que beuen els jugadors de pilota valenciana.

BARRETET.Prolongació
del broc gros d’alguns porrons de coll recte.

BEURE
A GALET. Beure amb el porró fent caure el raig de líquid a la boca guardant una
distància suficient (almenys uns 10 cm). Al Pla de l’ Estany hi ha la dita
infantil “Tinc set; pixa a terra i beu a gallet”.

BEURE
A MORRO.Beure aplicant els llavis al broc. Xumar,beure a
xumec,mamar,xarrupar,xurmar,xuclar.

BROC.Conducte
del porró que serveix per a omplir-lo, servir (broc gros) o per beure-hi a
galet (broc petit). Dóna lloc a diverses dites: “pel broc gros” (Catalunya),
“amb es broc gros” (Balears), etc.

BUC.
Cos del porró.

CARLÍ.
Dit del porró amb un broc de raig escàs.

CATALANA.
Nom que rep un tipus del porró al País Valencià.

COLL.
Broc gros del porró.

CUL.
Part inferior del porró.

ESCANTONAT.
Dit del broc petit que presenta u esmussament accidental.

GALET,
GALLET. Broc petit del porró, per on es beu a raig.Mot usat en l’ expressió
beure a galet. “Fer beure a galet” significa, en sentit figurat, enganyar algú
amb facilitat.

LACTICINI.
Decoració de color blanc pròpia dels porrons ornamentals o de luxe del
Barroc.Filets de lacticini.

LIBERAL,
LLIBERAL.Dit del porró amb un broc de raig generós.

MAMAR.Dit
de la forma incorrecta de beure amb porró amorrant els llavis al broc o
“pitorro”.

MATRIMONI.Porró
doble per a beure barreja.

PASSAR
EL PORRÓ Quan es beu en grup,acció de donar el porró a una altra persona.

PORRÓ.Vas
de forma bulbosa o cònica, que es perllonga per la part superior en un broc
gros, per on l’ omple, i per la part inferior en un altre de llarg que arrenca
de prop del fons i va aprimant-se, per la punta del qual brolla un rajolí de
líquid en decantar convenientment el vas. Generalment serveix per a beure vi.
L’ etimologia és del llatí porrum,
porro, amb el sufix –one, per al
semblança de l’ hortalissa amb el cos bulbós del porró. El mot es troba
documentat des de l’Edat Mitjana: apareix, per exemple, a l’ Spill-Llibre de les dones, poema satíric
del valencià Jaume Roig (1401-1478): “En un porró/aygua beureu”.

És
característic dels Països Catalans, si bé el troben en alguna altra contrada,
com a Aragó o la Rioja (porrón).

PORRÓ.Mesura
per a líquids, especialment vi, equivalent a 0,94 l, en general, amb petites
fluctuacions (Girona:0,96;Tarragona:1,08). Com a tal, apareix en els receptaris
antics de cuina o adrogueria.

PORRÓ
DE COLL RECTE.Porró amb el broc gros recte i, al final, un petit repla; sol
tenri el buc rodó. Típic dels hostals.Porrona, tassa.

PORRÓ
DE COLL TORT.El porró corrent.

PORRÓ
DE PESCADOR.Porró de coll recte i curt, de vidre més gruixut que els altres,
generalment verd, amb un ribet gruixut al voltant.Porró de barca.

PORRÓ
DE SEGADOR. Porró posat a dins d’ un cistell o cistella, amb palla humida, per
mantenir-lo fresc,o sense res, per portar a la feina. Es beu agafant- l’ ansa
de la cistella. N’ hi ha exemplars de grans dimensions, sovint de vidre verd.
Porró garberer, porró garber, porrona.

PORRÓ
DE VALONA.Mena de porró de coll recte, l’ extrem superior del qual acaba en
forma de barretet.

PORRÓ
DOBLE. Matrimoni, doble porró acoblat, per a barreja.

PORRÓ
SARAGOSSÀ.Porró de coll recte i broc més petit i inclinat.Porró aragonès, panxa
saragossana.

PORRÓ
ENROSQUILLAT, ROSQUILLAT.Porró amb decoració en forma de torterol, de dalt a
baix del coll.Propi per a aiguardent o barreja. Cigaló (quarta part d’ un
litre).

PORRONA.Porró
molt gros. Porró garberer.”Fer la porrona” és anar a beure a l’hostal.

PORRONADA.Conjunt
de porrons. Contingut d’ un porró; quantitat de líquid que hi cap. Cop donat
amb un porró.

PORRONAIRE.Que
fabrica o ven porrons.

PORRONAR.Atipar-se
de bona teca (Menorca).Menjar, cruspir-se el menjar: “aquest s’ ho porrona
tot”(Mallorca).

PORRONAT.
Porró ple de vi.

PORRONER-ERA.Aficionat
a beure massa vi.Propi de la gent baixa (Mallorca). 

TAP.Peça
, generalment de suro, per a tapar el broc gros del porró. N’ hi ha d’altres
materials, vidre, fusta, plàstics, etc.

TASSA.
Al Bages, porró de coll recte.

TITIT.Dit
d’ un joc o concurs que consisteix a beure a galet, sense parar, i anar
comptant “un titit”, dos titits” etc. (Fer titits).

XERRIC.
Soroll que, en beure a galet, es produeix entre el paladar i la punta de la
llengua. Tirada de vi o d’altre líquid begut a galet.

XERRICADA.
Acció de xerricar.

XERRICAMENT.
Acció de xerricar.

XERRICAR.Fer
xerric bevent a galet amb el porró.Beure a galet.

XERRICÓ.
Fressa que fa amb la boca la persona que xerrica o beu a galet.

XUMAR.Beure
a morro.Xuclar, xuplar, mamar, xurmar, xurminar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!