la cançó de Charles Trenet ens evoca “el temps de les cireres”, temps de delícies promaverals.
CIRERES
Segons sembla, les cireres són originàries de l’ Àsia del nordest o de l’ oest, com tants de fruits que després es varen difondre arreu. No obstant, actualment de cirerers se’n troben pràcticament arreu del món, tant amb varietats silvestres com cultivades, i tant a al Mediterrània com als països del centre i nord d‘ Europa, passant pels del con sud d’ Amèrica, els Estats Units.
El cirerer (Prunus sppp) pertany a les rosàcies, dins una família que inclou, entre altres arbres fruiters, l’ abricoquer, el presseguer, la prunera, el presseguer. A Europa és un fruit primaveral i estiuencs- “Les temps des cérises”, el temps de les cireres, cantava Charles Trenet-, però ara, ja pels volts de Nadal, n’ arriben d’ Amèrica del Sud. A l’ antic Iran, fa milers d’ anys, hi creixien els cireres silvestres; del nom iranià “kirash”, passant pel grec i el llatí, en ve el nom del fruit en moltes llengües europees: cirera, cereza (espanyol9; cereja (portuguès), cérise (francès), ciliega (italià), cireaja (romanès), kirzaz (turc),,cherry (anglès), etc.
A França les primeres cireres són les de Ceret, a la Catalunya Nord, i a Espanya són famoses les d’ Extremadura, a la vall del Jerte. Al País Valencià destaquen les de la Vall de Gallinera, també n’ hi ha a Tarragona i igualment a l´Alt Empordà, on tenen llocs fires dedicades a la fruita, així com al Baix Llobregat. També hi ha cireres al nord de França, Alemanya, centre i est d’ Europa, els Estats Units, etc.
N’ hi ha moltíssimes varietats: blanquinoses (com les “d’en Roca”, a Arenys de Munt), vermells, negres, “griottes”(agres), morello (també àcides),guindes, “picotes”. A Europa – incloent França i Espanya- és molt corrent la classe “burlat”.
La cirera es menja com a fruit fresc, però és la base de postres delicioses. Entre elles al clafotís del Llemosí (“clafoutis”, en francès), la coca de cireres de Reus, les tartes de cireres alemanyes. Se’n fan gelats, iogurts, xocolates , bombons i caramels . També és present a al cuina. L’ ànec amb cireres, de la Catalunya Nord, és deliciós. I fins i tot, tes i excel.lents aiguardents i licors o ratafies. Alguns d’ aquests licors tenen fama mundial. El kirsch (que vol dir cirera) alemany,el “marraschino” italià o el licor de “ginjas” portuguès.
La cirera confitada- vermella o verda- és una base imprescindible per a decorar tota mena de postres , gelats i còctels.
Consell de compra: treu cireres senceres i madures. Les podeu guardar a la nevera, però dins d’ un contenidor (sobretot si aquesta és no frost). Cal saber, però, que en general la refrigeració disminueix el gust de les fruites.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una de les èpoques i de les fruites de l’any preferides per mi. Quin plaer menjar cireres sota el verd i el vermell de l’arbre. I si no és teu… millor