les diferències són notables: al Quebec, la llengua territorial única i obligatòria, és el francès; fins i tot les raons comercials en anglès s’ han de francesitzar. A mmes, el francès és totalment protegit per que és llengua oficial de l´estat canadenc: exactament el contrari del que passa a Catalunya. Demà passat, a Arta, tindré alumnes de més de 17 nacionalitats al Campus Internacional de la Llengua Catalana: el Quebec, Illa de Man, Rússia,Txèquia, Israel, Polònia, Hongria, Romania, els Estats Units, Galícia, Israel…
EL QUEBEC
El Quebec és la regió- “província”, en termes francesos-francòfona del Canadà. Des d’ una perpectiva catalana, de nacions sense estat, ho considerem una nació- no així, és clar, des de la perspectiva espanyola, ni molt menys de la francesa, tenint en compte que França nega els drets nacionals mínims a nacions o minories nacionals com són Bretanya, Occcitània,Còrsega, Alsàcia,Flandes del sud, Catalunya Nord i Euskadi Nord-.La frase més incongruent que mai s’hagi pronunciat és “Vive le Québec livre” a cura de De gaulle, el mateix que negava tots els drets a les nacions de l’ estat francès i, fins i tot, que considerava Algèria com a francesa. Amb tot, els catalans som solidaris de les nacions sense estat i, per decomptat, ho som amb el Quebec. I també, és clar, amb la minoria inuit (malament anomenats “esquimals”, i que estan en el territori nacional propi, i continuen parlant la seva llengua) que hi ha en aquest immens país, d’ una població similar a la de catalanoparlants. No fa molt, els ha estat atorgat un cert grau d’ autonomia i reconeixement nacional.
Els quebequesos, en alimentació, es mouen entre la pertinença al Canadà i al món anglosaxó i les arrels franceses. Hi ha la Macdonalds i el Poulet frit à la Kentucki (noteu, però, que aquestes raons comercials, per llei, s’ han d’ escriure en grafia francesitzada). Els quebequesos- a diferència de catalans, valencians i balears-, tenen la seva llengua oficialitzada en l’ etiquetatge i fins i tot en les denominacions i marques comercials. Poden veure vins de la zona del Niàgara, cada cop més ben fets, cervesa local, excel.lent, menjar carn i peix abundant i preparacions com el peix (truita, salmó) i el porc fumats, plats com la tourtière la sipaille ,els cretons i els pastisos amb xarop d’ auró- un producte que s’ exporta arreu del món-.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!