BONA VIDA

ALIMENTACIÓ , PERVERSIÓ DIETÈTICA

Un dels llibres d’alimentació de més èxit a les llibreries, durant un cert temps, ha estat el titulat “Alimentos sanos, alimentos dañinos”, del Readers Digest (hi ha aliments “danyins”, ens podríme preguntar, d’ entrada?). A qualsevol llibreria hi trobareu un munt de llibres amb títols o continguts similars. Als aparadors n’hi ha un altre, que , més o menys, ve a dir ” i encara creieu que les medicines es compren a la farmàcia” i, naturalment, també tracta d’alimentació.

El concepte que ara es maneja als mitjans sembla més aviat malaltís. Certs dietistes mediàtics fan el seu agost, reduint la cuina a una sinistra i perversa qüestió de suposats efectes per la salut. Si bé ja els clàssics, seguits pel medieval Arnau de Vilanova, es preocupaven de  la salut a través del menjar, les seves reflexions estaven destinades a la gent rica, a la qual, evidentment, calia moderar el seu afany alimentari. És clar que ara, als països occidentals, sembla que tothom es ric o, si més no , es comprota com si ho fos.

Ja no ens preguntem si un aliment és bo, sinó si és , suposadament “sa”. Si teniu a mà qualsevol producte alimentari envasat als Estats Units, veureu que la part més visible-o molt visible- de l’ etiquetat són les “Nutrition facts”, o dades nutricionals, pràctica  que ja s’ ha imposat aquí. Sembla que comprem una recepta, no una cosa de menjar. I sembla que el mercat s’ ha convertit en una farmàcia.

Tant  aquest costum com l’ obsessió per les dietes- aquesta nova forma de religió-, així com la moda de mirar els aliments des de la perspectiva de suposats efectes benèfics per la salut- el peix blau, l’ oli, el vi o el te- són un reflex d’ una tendència que està arribant aquí, la “medicalització” de l’alimentació.Us imagineu un menú d’ un restaurant que, en comptes de dir “Amanida a la catalana” o “Suquet de peix” hi posés “1 milígram de riboflavina, indicis de colesterol ,10 mg de tocoferol, 1 mg de vitamina k1,100 mg de magnesi?”. De fet ja estem aquí.

Els dietistes mediàtics són els “nous gurús” d’ aquesta era d’ inseguretats, de pros alimentàries, i, és clar, de mitges veritats i de mentides.

Que voleu que us digui, a mi, d’ un tomàquet m´importa que sigui de penjar a l´hivern, o d´estiu ben madurat, d’ una bona classes, i més igual els suposats efectes miraculosos- o no- que pugui tenir per la salut. El discurs dietètic mediàtic no sol ser credible ni bo per a a la nostra salut mental.