El Carnal pot ser menys avorrits amb els seus menajrs tradicionals,: greixoenra, cassola, ranxos, arrossos, coques de llardons, truties de botifarra d’ ou.
CARNESTOLTES i "DARRERS DIES":CASSOLES I GREIXONERESEl pas de l’ any marcava, de forma rigorosa però sempre benvinguda, la confecció de plats i llaminadures especials. I ara que, potser equivocadament, mengem faves el mes de desembre, potser fóra bo recuperar el dring ritual del pas de l’ any, amb els seus productes i plats propis.En aquest context,el paladar esdevenia una mena de calendari, un territori on la cultura del gust s’ expressava amb menges i plats característics d’ unes dates, d’ una diada.I d’ entre les diades del calendari festiu i lúdic, de les més esperades- ara i abans- hi ha el cicle format pel Dijous Gras (o Llarder) i el Carnestoltes (o Carnaval). Uns dies de disbauxa que constitueixen el preludi de la severa Quaresma, feta de grisors, d’arengades i de bacallà severs.Època de la botifarra d’ ou- que tan bé elaboren encara els cansaladers- i de les truites d’ ous de botifarres d’ ous, tota una redundància. I, naturalment, de botifarrons i sobrassades a Mallorca- que ja feien el seu ple a les “torrades” de Sant Antoni: “Sa Corema ja se’ n vé/com un cavall en es cos/sobrassades, adiós/ja mos veurem l´any que vé”. En aquestes dates, arreu de Catalunya- de les comarques de muntanya a l’ Empordà, fins a les més meridionals, com l’Alt Camp- s’ elaborava un plat la memòria del qual ha arribat fins els nostres dies. Es tractava del que, genèricament, era conegut com a "Cassola" – cada comarca hi afegia el seu nom, cassola ribatana, de la Riba, cassola urgellenca, peuada empordanesa-rescatada al santuari gastronòmic que és el Motel Ampurdán, de Figueres , per Josep Mercader (flam de peuada)….El darrer nom ens recorda que aquest substanciós plat es feia, bàsicament, amb productes porquims, procedents de la recent matança:peus, morros,cap,etc., i amb ous , corresponent a dos productes que , durant la Quaresma, era prohibit de menjar. Aquest plat, tan empordanès, és,encara, més, menorquí i mallorquí: a les illes en aquests temps no sol mancar el púding, greixera o greixonera de peus de porc. Igualment es feia amb País Valencià. Aquesta cassola o greixonera , com podem veure, porta ous, un igredient associat al temps de Carnaval, ja que aquest ingredient estava prohibit durant la Quaresma i s’ havien de gastar els possibles excedents.Localment trobem la Xatonada de Vilanova i la Geltrú- que comporta diverses truites d’ous, incloent l’ altament proteínica i exquisida de botifarra d’ ou i als Darrers Dies de Mallorca (carnaval), a part de l´esmentada greixonera de peus de porc, la fava parada amb porc (un puré de faves que trobme arreu de la Mediterrània, d’ Egipte i el Líban a Malta i el Magrib, passant per Turquia, sense porc) les delicioses coques de pas de pessic amb tallades (sobrassada i albercocs confitats), o les ensaïmades amb els mateixos ingredients. I, a Catalunya, la coca de greixons (Girona), la coca de gressillons (greixillons, Catalunya Nord) i la de llardons, d’ àmbit general, equivalent als prims de Mallorca, a les coques amb roes, txitxorrites, etc. a’ altres àmbits.Arreu d’ Europa el carnaval té les seves especialitats, especialment dolces; dels filhós o les filloas de Portugal i Galícia als llaços, bunyols, etc de Baviera, Grècia, França, Occitània, Anglaterra i altres països.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!