BONA VIDA

Es poden menjar les meduses?. Se n’ han menjat, a les nostre costes?.Què són els fideus de mar?

LES MEDUSES AL PLAT

Les molestes meduses, terror dels banyistes, es poden menjar?. Què tenen a veure les meduses amb les anemones de mar o actínies?

Com és sabut, la cuinera Carme Ruscalleda, del restaurant Sant Pol (i el que té al Japó), s’ ha fet una banderera del consum de meduses. Però topa amb un problema: segons la legislació vigent, per utilitzar aquest producte marítim s’ ha de testimonia una tradició en el seu consum aqui. L´Abel Mariné- a parer meu el dietista més respectable i seriós d’ aquest país- em deriva la consulta feta per la pròpia cuinera; al mateix temps, la consulta era feta per la Càtedra Sent Soví (on hi ha Ferran Adrià i notòries personalitats acadèmiques) i, finalment, adreçada a mi. També des d’ un programa de Catalunya Ràdio, on es diuen algunes bajanades sobre el tema, intento puntualitzar el fet. De nou una institució acadèmica molt prestigiosa- la Càtedra d’ Estudis Marítims de la Universitat de Girona- em fa la mateixa consulta, a fi que els assessori.

La “primera dama de la cuina europea” vol fer servir les meduses mediterrànies al seu restaurant Sant Pau i, segons sembla algú (al qual, potser, podríem qualificar de“savi pollastre”) – segons la informació donada en l´esmentat programa de Catalunya Ràdio- afirmava que hi havia hagut la tradició de menjar meduses entre els pescadors de Menorca.

Estic en condicions de poder afirmar que no hi ha cap constància que  a les nostres costes- sigui a Catalunya, a les Balears o al País Valencià- no s’ ha menjat mai meduses, d’ un manera prou constatable. He escrit sengles llibres sobre la cuina dels pescadors d’ aquestes contrades (La cuina de l´Empordà i la Costa Brava, La cuina de Cadaqués, La cuina de llançà (inèdit), La cuina de Menorca, La cuina de Mallorca,El llibre del peix, La cuina del peix etc.), per a la redacció dels quals he entrevistat desenes de pescadors, de totes les edats, totes les contrades i al llarg d’ uns 25 anys: mai cap d’ ells m’ ha confirmat que es consumissin meduses, o que  haguessin sentit parlar del seu consum.

Perquè, en canvi, des d’ una emissora pública s’ ha afirmat el contrari?. Ho atribueixo al fet d’ una confusió amb les anemones de mar. D’ aquestes, l´Anemonia sulcata, de l´ordre dels actiniaris, present a les nostres costes, els pescadors de la Costa Brava, de Mallorca i fins de l’ Alguer sempre n’ han consumit i, actualment, són presents a la restauració: són els “fideus de mar” de les costes catalanes, les “ortigues de mar” de les balears i l “ortigada” de l’ Alguer. En alguns restaurants d’ aquesta ciutat apareix amb el nom d’ “ortigada frissa” o “fritti di anemoni”. També es mengen a Provença, a Còrsega i a Cadis, on reben el nom d’ “ortiguillas”. La possible confusió amb la medusa vindria del fet que els fideus de mar són també urticants. Per això abans del seu consum se solen rentar, segons la zona, amb vinagre o suc de llimona.

A la Costa Brava sempre se n’han fet uns bunyols de fideus de mar- servits en algun restaurant de Palamós, per exemple- fregits en oli, i a Mallorca, antigament, es fregien en “sèu negre” o de caldera (brou bufat). A Provença fan els bunyols només amb farina o amb farina, aigua i ou., com aquí.

Tornem a les meduses: en les cuines orientals- i particularment en la xinesa i en la japonesa- són un producte d’ ús corrent. No es mengen en fresc sinó dessecades, formant part de la guarnició d’ altres plats o com a “entrant”, amanides amb vinagre d’ arròs, combinades amb bolets, etc. Els restaurants xinesos de casa nostra no les solen incloure en la seva oferta, però n’ he pogut menjar sovint; a Girona mateix, per exemple, al restaurant Drac Paradís.

Naturalment, també he fruït dels bunyols o fregits de fideus de mar a Provença, a la Costa Brava i a Cadis, on en fan també una mena de “truiteta” similar a la de “camarones”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!