"Un desc de figues", diu el poeta: desc i desca, cistell i cistella, cabàs i i senalla: l´art de la cistelleria i el vímet és present a la cuina.
CISTELLS I CUINES
Com altres poetes catalans- per exemple, J. V Foix o Vicent Andrés Estellés,el gran peta nord-català Josep-Sebastià Pons evoca el món i la infànica a través de les seves menges,llepolies o fruits secs:”duen formatge/ blanc com gebre en el sarró,/un desc de figues/ous i olives de l’ oliu” (“L’aire de Núria”). El desc o desca és una cistella o panera per portar pa, fruita, etc. És una paraula típica de
la Catalunya Nord, que també es deia a l´Empordà.
Segons Violant i Simorra (L’ art popular a Catalunya), “Cistellers són anomenats els artesans productors de cistells i coves de tota mena, teixits amb vímets o canya, en les comarques orientals i merdidionals de Catalunya, així com a la Conca de Tremp i l´Urgellet, mentre que al Segrià i al Pla de Lleida, la Noguera i l’ Urgell reben el nom de “sargaires”. A la regió de Girona, m’ afanyo a dir, del vímet en diem simplement “vim”.
L’ art de la cistelleria- entès en un sentit ample, com a part dels teixits que tenen com a base el vímet o vim, la canya, el castanyer,l’ avellaner, el jonc, la boga o balca (mot també gironí), l’ espart, de lli, de cànem, de palla de sègol,de palla d’ arròs, de palmera, de bambú – fa una part molt importat de l’art del menjar, entès en el sentit més ampli. I això en tots els sentits possible. Tenim un apartat bàsic en la preparació, recollida, transport, cacera i pesca i confecció de certs aliments, sovint amb formes tradicioanals de recipients, estris, contenidors, est propis de cada cultura. Espigolant aquí i allà, trobaríem: canyissos i garbells per assecar fruites , com les figues; cistelles per anar a l´hort, i fins per a un ús específic- per collir patates, maduixes, fruita, per a ous, per portar matons o recuits de drap, cistell per fer llegum,cistell veremador o per a raïm,, cistell de caçador (per a la fura), cistella per anar a caçar bolets, cistelles per posar aviram o portar-la al mercat, cargoleres, coes per posar tomàquets, paneres per a carxofes, cistells per portar menjar , per anar a comprar, Els estris de caça i, sobretot de pesca, per ells sols són un capítol important- nanses (nases, a l´Alguer) gambines o jambines, et., que deixem a part. Cofins o cabassos, per a fer oli o vi, coves, cabassos, motllos o fanzelles per a formatges- que a Itàlia, per exemple, donen nom a una tipologia específica, el canestrato, d’ ovella, igual a com el formatge d’ ovella de la Mancha té els senyals del motlle d’ espart.
Un capítol important són les begudes: tot el món de les garrafes- per a vins, ratafia, etc. o ampolles encistellades- entre elles una que ha donat la volta al món, la del vi italià Chianti, que apareix en qualsevol pel.lícula de Hollywood ambientada a Itàlia.
Si entrem a la cuina, i fins al menjador- i també al rebost- l’art del tèxtil i la cistelleria també hi té el seu lloc. Tenim, si ens aturem al rebost, els estris suspesos per guardar-hi pa (en la meva col.lecció en tinc un de preciós procedent de Creta, que evitava que les rates hi accedissin), el covenet o cistell coberter, les paneres i cistelles per a fruites, les garrafes per a vins, licors i ratafia, els coves i cistells per a brunyols, bunyetes (Catalunya Nord), orelletes (comarques de Ponent) i altres dolós, a part dels cistells pera a les botifarres. A la cuina hi podem trobar motlles per a formatges, coladors (com els que fan servir els xinesos), estris per a coure al vapor (també d’ origen oriental), petites estores per a fer el sushi (del Japó).
Al menjador hi trobarem paneres i altres contenidors, ampolles de vi, botellers, abocador de vi, estalvis,etc., així com tota mena de tovalles individuals, sobretot procedents d’ Orient.
MÉS CISTELLS
A part desl cistells, paneres, coves, cistelles, descs, banastes, etc, esmentats, i sense deixar l´àmbit de l´alimentació i la cuina als Països Catalans citem models tradicionals com els següents:
-cistellet dels alls
-cistell bastó (per a caçar bolets, herbes boscanes, etc.)
-cistell de boletaire (tipus motxilla)
-cistell ampoller
-cistella de calçots
-canastró (cistella de pescador)
-cistell de caramelles
-cistella carnissera; cistella d’ embotits; budellera; cove de la matança; garbella; panera de carnisser
-paner de ses digues
-castanyera
-cistelló i cistell per a maduixes
-cistell de la fruita
-cistellet de les móres
-ouera; cistell dels ous; paner dels ous
-cistell de pa i trago, de la beguda, del berenar,cistell del porró, cistell garber etc.
–cistell de patates
-peiru o paer de la Val d ‘Aran
-Cistell pela-patates
-cistell safraner
-verdulera
-xuflera
-cove de les cebes; cove d’ hortolà; cove de verdura
-cove anguiler; bertrol o anguilera; cove per pescar peix de riu; coves de pescar; popera
-panera de mercat- peix, verdures, etc.-; panera del peix; panera de verdulera
-cove dels panets, cove de pans; panera de forner
-pallissó (per al pa de pagès)
-badoquera (per collir fruita). També n’ hi havia per a agafar garotes o eriçons.
-garrafa, garrafó, barral, garrafot, tinent
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!