cafè, crema llet i espècies. No tot s’ acaba amb un ristretto!

 

QUÈ S’ HI POT POSAR AL CAFÈ?

Feta aquesta pregunta, a tothom se li acudirà que s’ hi pot afegir llet- que, de fet és una combinació poc digestiva-. Tot i que abans bevíem “llet i cafè”, llet amb un raig de cafè. El cafè amb llet és típic d’ Espanya i Portugal així com de Cuba. A la resta del món- per desgracia dels de la “Plaza Mayor de Madrid!- el cafè amb llet és el capuccino italià, que també s’ ha difós als Estats Units, i per tant  a tot el món. Els nordamericans, a més, hi ha afegit la moda – que sembla que va iniciar Satardburst- dels capuccini (així s’ hauria de dir en plural) freds; n’ he beguts als Estats Units i la veritat és que són molt agradables, i una bona alternativa a les begudes de cola. Una cosa curiosa és que a Grècia, Turquia, etc. per demanar un cafè amb llet s’ ha de dir un Nescafè, ja que el cafè turc, grec- no se us acudeixi demanar un cafè turc a Grècia, us engegaran a dida! o balcànic mai ha inclòs cap producte lacti. Com he dit, el cafè amb llet és ibèric. Mols espanyols , sobretot a Andalusia, el beuen en got de vidre. També aquest curiós costum l’ he vist a Portugal on aquest got és anomenat galâo.

A Europa el costum no és afegir-hi llet, sinó crema de llet, com als Estats Units. La crema que trobem als avions, i que sovint ens esquitxa en intentar obrir-la!. Als Estats Units, sobretot a les autopistes i àrees d’ esmorzar, hi ha un assortit  molt interessant de cremes per afegir al cafè, amb diversos gustos: amb gust d’ avellanes, nous, pecanes, de vainilla, canyella, mocha (moka o cafè), de caramel, de tofeee, de xocolata, d’ Amaretto etc. Te’n pots servir a plaer. En vaig tastar una  que diea “pumkin spice(carbassa), que no vaig poder esbrinar quin gust tenia!.

Als Estats Units, el tipus lleuger de crema utilitzat per al cafè es coneix com la meitat i la meitat (half and half). Al Regne Unit, es diu semi crema (half cream). Mentre que la crema normal té uns  36 per cent de greix  la crema lleugera és del 18 al 30 per cent del greix de llet als EUA, la “meitat i la meitat” es troba entre el 12 i el 18 per cent de greix. De la mateixa manera, la crema  del Regne Unit té  el 18% de greix , mentre que la que es fa servir per al només té del 12% de greix. Cada país té la seva legislació. Curiosament, Suïssa té una categoria separada per a la crema de cafè, que té un nivell mínim (i típic) de greixos del 15.

Actualment està augmentant exponencialment el consum  de llets especials, per exemple sense lactosa o també vegetals (en anglès “no dairy”) de soja, avellanes, ametlles, civada, etc. També hi ha cremes per a vegans, però han d’ anar en compte perquè a vegades contenen ingredients d’ origen animal (proteïnes làcties etc.). També s’ hi pot posar llet condensada- bombó valencià- o llet evaporada.

El cafè amb nata muntada és un clàssic, i sembla que es va inventar a Viena. De fet sen diu cafè vienès o Vienna Coffee. Escel.leix als famosos –i cars- cafès de Viena, on n’ hi vist més de 10 varietats, mols sovint servits en tasses de vidre. Cadascun d’ ells té el seu nom, i n’ hi ha amb poca nata, amb molta nata, amb licor d’ albercoc, licor de taronja, amb cherry brandy (licor de cireres) acabant amb el sumptuós Wiener Eiskafeee, que és, de fet, un batut de cafè amb gelat de vainilla i nata muntada. I aquí hem de recordar l’ Irish Coffe, que no es fa amb nata, sinó amb crema,  i es presenta per capes en una copa alta especial.

La presència de licors ens porta al cigaló o carajillo- de rom, anís, wshisky, etc., al corretto italià o al cafè brulé francès. El corretto italià es bevia per esmorzar, com el cigaló. Es pot fer amb sambuca, grappa, brandy, etc. A Torí, la capital del Piemont, als seus luxosos i històrica cafès- s’ hi pot beure un bicerin (que vol dir gotet, en piemontès), que inclou cafè i xocolata…i fins i tot Nutella!. A la ciutat ligur d’ Alessandria beuen el Marocchino, que és llet amb cacau o xocolata.

Al Algèria a casa d’ un amic vaig aprendre a apreciar un cafè amb un bon raig d ‘ aiguanaf (aigua de flor de taronger) típic de país i d’ altres països àrabs….era com el cigaló de gent que no beu alcohol!. Els àrab són amants d’ afegir espècies al cafè, i, especialment cardamom, però també safrà, pebre negre, nou moscada, canyella, gingebre…

BARREJA D’ESPÈCIES PER AL CAFE

Als països àrabs, a Mèxic, etc., el cafè se sol aromatitzar amb espècies diverses, del cardamom a la canyella. D’ aquesta manera donareu un toc diferent i original al vostre cafè, sigui de filtre o spresso. Una barreja que em van explicar al Líban.

Ingredients

canyella

nou moscada

clau

pebre blanc

cardamom

Elaboració

Agafeu la mateix quantitat de cada ingredient, aproximadament, i moleu-lo. Guardeu-ho en un pot hermètic.

Al moment de fer el cafè exprés (o de filtre) només cal que hi poseu, directament, un pensament d’aquest pols, o segons el gust, és especiat o no.

Notes

Aquesta recepta bàsica es pot enriquir, a més, amb:fonoll, matafaluga, gingebre, galanga, macís, pebre de Jamaica i sèsam. També hi ha barreges amb cítrics- n’ hi ha una “Catalan style”, fabricada a Alemanya per a Lidl. La d’ estil àrab de Lidl inclou canyella, clavell, bitxo, vainilla, nou moscada i cardamom.
A Algèria vaig aprendre a afegir-hi un raig d’ aiguanaf.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *