CHAYOTE I OKRA
El chayote o “xaiota” és una espècie comestible de planta de les cucurbitàcies (com les carbasses). És originària de mesoamèrica on és molt cultivada com també en altres zones del món, com ls Filipines, i, per exemple al Pla de l´Estany, ja que els hondurenys l´han introduït!. La paraula chayote prové del nàhuatl chayohtli, que vol dir carbassa espinosa (per algunes varietats). Els fruits es poden menjar crus o cuits i afegits a les amanides i salses sovint marinats amb llimona. També es poden menjar els brots i les fulles. Una forma molt corrent és farcint-los.
La planta és una liana que pot arribar als 12 m de llargada, les fulles tenen forma de cor. El fruit acostuma a tenir forma de pera amb una llargada de 10 a 20 cm. Les arrels són tuberoses i també comestibles.
El nom que es dóna al fruit, i per extensió a la planta, és: chayote en náhuatl (chayotli) vol dir carbassa espinosa, 4 nom amb què es coneix a Mèxic, Panamà, Nicaragua, Puerto Rico i Costa Rica; té molts altres noms, entre ells pataste. Si heu viatjat al Mabrib, a Egipte, al Pròxim Orient, Turquia i fins a Grècia, segura que haureu tastat aquesta mena de carbassó gelatinós, molt estimat en aquests zones.No hi ha nom català per a aquest vegetal apreciadíssim, que podem considerar exòtic a la Península Ibèrica: tot i que algun manual anglosaxó o francès afirma que és típicament “espanyol”!.
En realitat és un fruit de climes subtropicals i tropicals. Cuba i el Carib, Àfrica i Orient Mitjà,sud dels Estats Units, i ara també el Japó. És una planta que necessita molta calor i humitat; només germina entre 15 i 20º. I, amb tot, la zona ibèrica que concentra el màxim de la producció autòctona sembla que és el Pla de l Estany, on és cultiva per la comunitat subsahariana i hi ha prosperat molt bé-
En anglès s’ utilitza el nom de gumbo o gombo,nom d’ origen anglo-americà que procedeix del mot ngombo, d’ un idioma d’ Angola. El nom anglès també es fa servir en francès, en concurrència amb ocra. També s’ escriu okra i ochro. Igualment és conegut amb el poètic nom de Lady’s fingers, dits de dama. A Cuba en diuen quimbombó.
Dins la cuina àrab -Egipte, Magrib, Pròxim i Mitjà Orient, etc.- es seu només bamiya (o baamia, bamiah,etc, segons la transcripció que utilitzem). En un dels idiomes més estesos de l’ India, l’ hindi, el seu nom és bindi. A les Antilles els noms més utilitzats són els de quimbombó , ja esmentat, i guingombó. En els diccionaris de la llengua catalana, com el de l´Institut d’ estudis Catalans,no hi ha recollit cap d’ aquestes paraules.
El gombó o ocra és el fruit d’ una planta malvàcia, que pertany al mateix grup que el cotó: es fa, per tant, als indrets on es fa aquesta planta, com les Antilles, sud dels Estats Units,Egipte, l’ Índia, etc. De fet, no se sap amb exactitud el seu origen: tant pot ser l’ Índia, com Àfrica i, fins i tot, Amèrica. És una planta anual, que pot amidar més de 200 cm, amb una tija peluda i fulles pentalobulades, tot de color verd o bé vermell i violaci (en una varietat procedent de Síria); les flors són grogues o vermelles. El que se n ‘utilitza és el fruit, una mena de cogombre o tavella punxeguda, en forma de bitxo, de color verd (o vermellós), ben fresca, quan fa uns 7 cm , fa poc que s’ ha badat la flor i les granes són encara tendres. Pot amidar fins a 25 cm. al cap d’un tres mesos de la plantació. També es pot assecar , i utilitzar les llavors, un cop seques, per a fer un substitut del cafè. El gombó és molt apreciat tant pel seu gust com, sobretot, per la seva “bava”.Aquesta també es pot “tallar”, a l’ estil del Carib, afegint-hi suc de llimona. Es fa servir en sopes, estofats i plats de verdures i carns. Es pot menjar cru, amb la precaució de collir-los una mica verds.
El quimbombó de Cuba é una mena de sopa amb sofregit, carbassa, patates, etc.La Bamiya matbookha (estofada), o weeka (aixafada), o guisada amb xai són plats que podem trobar a Egipte i zones adjacents. Les Kofta bi bamia (mandonguilles amb gombó), pertanyen a la cuina africano-oriental.Genauia bi badenjel, són uns gombos i albergínies amb xai, de Tunísia.Bamya-Kiymali -albergínies amb trinxat de carn- Bamya güveçte, pastís de gombos i pollastre-, són plats corrents de la cuina de Turquia, entre d’ altres.A l’ Índia es prepara de moltes maneres:fins i tot simplement fregida, ben cruixent.
Podeu trobar ocra o gombó en llauna, però té un gust i una textura decebedors,comparats amb l’ original. No obstant, actualment se’n troben de frescos. També s’ assequen, però aquí són difícils de trobar, si no és en botigues molt especialitzades.
CHAYOTES FARCITS AMB GAMBES
Una recepta d’ origen mexicà, que és deliciosa.
El chayote també es farceix amb carn, amb un farciment dolç…
Pels carrers de Mèxic es ven bullit i es menja a daus, amb amonesa.
Ingredients
4 – 6 chayotes
300 gr gambeta (a Mèxic fan servir la que anomenen “pacotilla”)
1 ceba petita
1/2 tassa coriandre
1 Xile jalapeño (xili o bitxo)
6 llesques formatge manchego
2 cullerades de suc de llimona (a Mèxic fan servir la llimona dolça)
3 cullerades de salsa de quetxup (o la que us agradi)
sal i pebre
Elaboració
Els chayotes es bullen en aigua suficient fins que estiguin suaus, s’escorren bé i es deixen refredar. Es parteixen a la meitat pel llarg i amb una cullera es retira la polpa.
A part es barregen les gambetes amb la ceba pelada i picada, el coriandre picat la polpa dels chayotes picada,, el xili ben picat, el suc de llimona, la salsa ketchup, sal i pebre.
Distribuïu el farciment entre les meitats de chayote, poseu-hi el formatge a sobre i poseu-les en una plata d’ anar al forn. S’enforna 5 minuts a 180C o 3 minuts al microones, fins que formatge es gratini.
Notes
En comptes de posar-hi formatge a làmines s’ hi pot posar ratllat, i substituir el manxego per Gruyère, Maó o un de similar.
Si no us agrada picant no hi poseu el xili (bitxo).
Si no teniu celiandre fresc, el podeu substituir per julivert.
Si feu servir “patastes” (una varietat amb pèls) cal “afaitar-lo, un cop bullits.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!