JOSEP PLA I ELS FIDEUS
És un fet que els fideus, en un moment a part, foren cuinats a part, i d’ ací nasqueren els fideus a la cassola, que es porten a cap d’ una manera molt sumària:amb un sofregit lleuger fet amb ceba, julivert, dos grans d’ all i molt poc tomàquet. En el sofregit d’ aquest plat , l’accent s’ ha de posar principalment sobre el julivert i els alls. S’hi afegeix també algun element dels productes del porc, sobretot costelló.El resultat és modest, però notòriament apreciable.
D’aquet plat, com pot veure el lector- el component important són els fideus (No insisteixo sobre el sofregit per no fer-me pesat. En realitat és decisiu, com he dit tantes vegades. S’ha de fer bé. S’ha de fer amb calma. S’ha de fer el sofregit corresponent al plat, i , com no h’ hi ha dos plats iguals, no hi pot haver dos sofregits iguals. El sofregit és una integració d’ elements heteròclits reals”
Josep Pla, El que hem menjat
Totalment d’ acord. No s’ haurien de fer amb ceba caramel.litada- com eds fa amb l’ arròs, ni amb un brou massa fort, de peix (rata, etc.). És un plat lleuger, no contundnet com un arròs.
Poden tenir coliflor, carxofes, pèsols, rodelles de patata o botifarra negra, a l´estil de Carvalho.
Altres: fideus de peix, de conill, de menuts, de roter, Fideuada, fideus rossos o rossejat
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!