Isaac Peraire Soler

La lectura del sempre interessant bloc del periodista Saül Gordillo avui ens porta a visualitzar quins poden ser dues de les primeres víctimes més sonants del govern Maragall, després d’ell mateix. Aquests dies el ball de noms que poden ocupar conselleries és important, encara que em sembla molt encertada aquesta forma de no desvetllar fins que el futur President ho cregui oportú tot l’executiu en ple, encara que hi hagi hagut patinades -com la que Gordillo recorda va fer el Jordi Guillot, anunciant que Interior s’ho emportava el Saura-. (Segueix…)

Així que mentre a la cuina es prepara tot l’organigrama, al carrer nosaltres podem anar especulant i podem anar rebent informacions sorgides de les sovintejades filtracions. Doncs de tot plegat podem anar deduïnt que hi ha dues persones rellevants de la política catalana dels últims temps que es poden quedar a l’atur, o retornar a la seva feina d’orígen (algú em pot dir quina era??). És significatiu, però, que siguin precisament dos socialistes dels que se’ls reconeix una gran tasca als llocs on han ocupat -Tura a l’alcaldia de Mollet i al capdavant de la no fàcil conselleria d’Interior, convertint-se en la consellera més mediàtica del Govern Maragall; i Mascarell a l’Ajuntament de Barcelona i el seu breu pas per la Conselleria de Cultura- els que hagin d’abandonar el vaixell.

A Iniciativa sembla que el Baltasar sigui salvat -fa molt poc que va assumir la cartera de Medi Ambient i Habitatge-. I a Esquerra també sembla que hi hagi d’haver salvats i sacrificats, ja que de lloc per a tots no n’hi ha. Sembla ser que corresponen cinc conselleries pels republicans, i si fas sonar els noms, n’hi ha que no hi caben. Quins seran els sacrificats? Tots van demostrar gran vàlua al capdavant dels departaments que van dirigir, però n’hi ha que s’hauran de dedicar a altres coses. Veurem qui es manté, o qui entra de nou.

Malgrat el festival de noms de persones que van al capdavant, el què els hem de demanar que exerceixin bé el seu càrrec, que s’entreguin a la seva causa. No depèn tant del QUI, sinó del QUÈ. Que treballin per assolir els objectius que es proposen. Que la tasca de tots plegats serveixi per fer un país més just i més lliure.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!