Isaac Peraire Soler

El número 164 de la revista del Lluçanès, "la rella", publica un article meu titulat com aquest post. El reprodueixo aquí:

"Sense cap ànim d?exercir d?analitzador de futbol, m?agradaria constatar diferents sensacions que experimento des de ja fa temps, i que podem palpar tots plegats sense ser experts en aquest esport ?a l?article quan parlo de futbol em refereixo al d?aquí la comarca, no al professional-. A mi, una persona que m?agrada el futbol sense entendre-hi, m?agrada anar als camps a veure la gent que conec a jugar; m?agrada veure el bon joc i les victòries, i m?agrada veure bàsicament com disfruten els jugadors i  la gent que es treballa el partit. (Continua…)

Aquí al nostre territori podem observar diferents models ara més que mai, cap d?ells més positiu que l?altre, però sembla ser que tots acaben dirigits a apostar pels jugadors de casa. Parlant amb el Santi Cabanes, entrenador del Sant Bartomeu, em destacava amb una certa emoció i satisfacció que aquest any eren gairebé tots jugadors del poble -evidentment sense desmerèixer els de fora-. Fa anys que veiem com a Olost i Sant Boi és així ?és clar que com més petit és el poble, s?ha de recórrer a les rodalies més properes, pràctica habitual en aquests dos clubs- i observem com el Pradenc cada cop sembla ser que aposta més pels homes creats als filials; i em van satisfer les paraules del responsable del Futbol Base del Club, Josep Font, que en el discurs de presentació de la nova temporada va fer una defensa brillant dels equips de les categories inferiors, fent una demostració que realment s?aposta per a fer créixer el futbolista des de petit per arribar al primer equip del club, donant confiança i transmetent il·lusió als jugadors.

Per altra banda, hem vist com a Sant Feliu, amb una gran i brillant trajectòria aquests darrers anys, ara està en un punt àlgid, també fantàstic. I la Junta Directiva fa una aposta acceptable, però arriscada. La gent de Sant Feliu  va veure com no hi tenia ningú de casa en el debut a la nova categoria. Això porta a diverses reflexions a fer. Potser a Sant Feliu no hi ha jugadors de casa amb talent per jugar a primera? Jo crec que sí, però si fós així, de què serveix a un poble com aquest tenir un equip a una categoria com la primera regional? Què aporta? Penso que l?ascens va ser conquistat, també, amb els mèrits de jugadors de casa, amb talent, i que ara potser estan infravalorats. Crec que no deixar disfrutar dels èxits passats a qui els va tenir, pot girar-se tard o d?hora en contra. Un equip format íntegrament per jugadors de fora pot ser un altre èxit, i espero que així sigui, però espero que l?aposta, com dic acceptable, espero que funcioni, i que permeti anar avançant a crear jugadors de casa per triumfar algun dia aquesta nova categoria.

Bé, espero, malgrat això, que la temporada sigui exitosa per a tots plegats, si pot ser amb jugadors de casa, que són qui en definitiva defensen amb més força els colors, juguen amb una il·lusió que es transmet ràpidament, que són qui l?afició estima més; és a dir, una roda que fa que els clubs siguin més compactes i forts. Defensant els valors de casa, és com s?assegura un futur existós pel futbol a casa nostra."

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!