Plou. A l’estació, goteres sovintejades es creuen pel meu camí. Puntualitat sorprenent -però agraïda- de l’aparell. El tren, moll, s’atura. Botonet verd, i amunt! A unes senyores (dues) els costa fer la mateixa acció. Cop de mà, i cap endins! Assegut al lateral, en una filera de tres seients, el del mig queda buit. Jo en un cantó, un noi jovenàs llegint el Periódico de Catalunya (blau). Aguantem així un parell d’estacions, fins que una tia més jove que ell i jo s’assenta i es posa a jugar al tetris, que ja no ho deixa de fer fins que baixa del comboi… (segueix llegint…)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!