Ismes

CAIC, a
poc a poc me’n vaig, la física em captiva i la gravetat m’inclina als teus
peus, caic, al mateix temps desfaig, els nusos que regiren aquest fràgil
equilibri, meu, res no dura gaire, moble sóc d’enlloc, d’aquest país d’aire,
mai tornaré a viure mai amb el pes que arrossega la mentida, la rutina, el
trist engany, sense final jo caic, el món s’encén, s’estimba contra els vidres
dels meus dies, caic, m’enfonso dins l’aigua, la corrent em porta prop del meu
país d’aire, ningú ens duu un instant, dibuixa el meu salt, travessa els espais
en blanc, arribes te’n vas, la vida es desfà, invisible en el mar dels anys,
canto sense xarxa, salto i sempre caic, res no dura gaire, moble sóc d’enlloc
del vell país d’aire, l’impuls d’un instant, dibuixa el meu salt, travessa els
espais en blanc, arribes te’n vas, la vida es desfà, invisible en el mar dels
anys, l’impuls d’un instant, dibuixo el meu cant, travesso els espais en blanc,
la vida es desfà, arribes te’n vas invisible en el mar dels anys.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!