Avui -en realitat, ahir dia dos- m’he sentit molt a gust. Ha estat un d’aquells dies on un creu que tot l’hi surt rodó. Qualsevol cosa, per minça que sigui, era important i positiva. I aquestes "autocarícies" que rebem són importants en una societat com la nostra, on s’ha d’estar alerta per a mantenir l’autoestima al seu nivell apropiat.
Des de bon matí, tot m’ha sortit de cara o, com a mínim, així ho he vist. A més, aquest estat d’ànim ja em venia d’abans i sembla que continuarà. Això m’ha degut fer autoresaltar més coses d’avui i veure el dia com una gran cloenda de la setmana. Fa una estona, he arribat de la feina (on també m’he sentit bé), he fet un moix i m’he vist obligat a expressar aquest estat d’ànim que porto a dins. Evidentment no penso despertar ningú a aquestes hores per explicar que avui ha estat un bon dia. A més, cal recordar per poc que sigui aquests moments pels dies grisos que també arriben. Per tant, he cregut que la millor manera era deixar-ne constància a la xarxa (sempre podré tornar a aquest apunt!) mitjançant un text o una cançó. Però encara no havia acabat de pensar-ho que en la meva ment ja sonava una tonada. Per això he decidit penjar aquest vídeo amb aquest ritme i aquestes imatges tan engrescadores. Perquè com diu la lletra, ningú no m’ho ha demanat, ningú no ho ha decidit… però per a mi ha estat un bon dia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Salut Isma
🙂