Fins no fa gaire encara gaudia gravant cintes de casset amb cançons que mostraven un estat d’ànim d’un dia, d’una temporada o, senzillament, aquella cançó que no podia treure’m del cap. Fins i tot vaig arribar a gravar monogràfics, amb temes concrets d’allò que em rotllava pel cap en un moment concret (l’amor, la mort, el caràcter, un desig, les dificultats, les pors, els èxits, els contrastos, …).
El millor era escoltar les cintes passat el temps, llegint les dates de gravació d’aquells temes i reflexionant-hi. Venien al record aquells pensaments que ja havien desaparegut, augmentat o recordava com m’havia sentit durant una temporada. Debades una setmana, debades mesos. En funció del ritme que anava gravant.
De fet, crec que m’ho vaig agafar com una mena de teràpia. Quan no tenia res per escriure com a diari i creava aquesta mena de "diari musical", amb allò que sentia durant un dia o una època i després em feia reflexionar com havia evolucionat.
Això de les cintes de casset ja està una mica mort tot i que encara en guardo les més emblemàtiques perquè eren, com he dit, una altra manera d’expressar els meus sentiments. Una part del meu record, de la meva humil història.
He usat d’altres temes per "desfogar-me": un diari personal, relats mai mostrats, fins que arribà el bloc. Si algun dia acabo d’organitzar aquest intent de bloc segurament faré una categoria similar penjant textos, lletres o cançons que porto a les espatlles. De moment, aprofito per fer una prova en un moment que tenia el bloc una mica aturat per diferents raons.
He triat el tema "Bloquejats" de Sopa de Cabra perquè el títol juga amb l’estat del meu bloc, el d’una persona que m’estimo molt, el meu estat d’ànim actual davant reptes que tinc al davant i perquè inclou la paraula bloc, lloc on el publico.
Aquí teniu una part del meu sentiment actual i que espero que no quedi en una sola prova.
Matitzar algunes coses sobre la lletra de la cançó (Això és nou. En les cintes de casset només ho sabia jo!):
1. La importància de la frase: …les paraules valen molt. Gràcies per ajudar-me a mantenir un diàleg mutu quan ha estat necessari.
2. …tu rius… No és broma que estiguem vius. De fet, en aquest món actual tots anem una mica d’aquí cap allà sense rumb concret. O, com a mínim, amb massa coses al cap. Som vius però sovint semblem alienats de tot.
3. …Esperarem fins que el bon temps arribarà… Tu mai no recuperaràs el temps d’abans però saps que faré el possible per conviure amb la nova situació. I saps que no sóc l’únic que ho vol perquè tu has donat molt i no et mereixes la situació actual.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!