El passat mes de gener vaig publicar al setmanari El Triangle un parell d’informacions sobre la productora cinematogràfica Kaplan, de Salomón Shang (El asesino a sueldo, Reencarnación). El primer, del dia 24, duia com a títol Thriller a l’Acadèmia de Cine.
Thriller a l’Acadèmia del Cinema
Abans de la gala dels premis Gaudí, diversos mitjans van rebre un seguit de documents. Recopilaven correus electrònics presumptament enviats des d’una adreça de la productora Kaplan. En aquests missatges, als quals ha accedit El Triangle, una treballadora de l’empresa, que identificarem amb les inicials A. P., contactava amb persones relacionades i amics d’aquestes. Els oferia pagar-los l’entrada a l’Acadèmia del Cinema i dues quotes a canvi de votar les seves pel·lícules als Gaudí. A. P., a més, coordinaria gestions per inflar l’experiència professional de qui no complís els requisits d’entrada, que passarien per enviar informació falsa al Ministeri de Cultura i al web .
Presumptament, A. P. hauria escrit en un correu enviat a diversos destinataris el 20 de desembre de 2009, que de cara als II Premis Gaudí es votessin «Cinéclub i únicament Cinéclub» en la categoria de pel·lícula en català, «Notes al peu i únicament Notes al peu» en la categoria de documentals, i «Trash, i només Trash, com a pel·lícula de parla no catalana». Si els implicats haguessin seguit les instruccions al peu de la lletra, no hauria de ser difícil detectar vots anòmals. Encara que no s’han de destacar intents de dissimul per part dels qui haurien votat directament (altres els hauria tramès Kaplan des d’adreces habilitades amb aquesta intenció), atès que algun dels comunicats recomanava discreció a una trama que, en cas de demostrar-se certa, seria molt imprudent.
El denunciant anònim afirmava que «aquest any, abans de saber el resultat final de les votacions, ja han pogut comprar vuit nominacions amb tres de les seves pel·lícules […]. L’any passat van aconseguir un premi i quatre nominacions per a Cineclub, i un altre premi i 13 nominacions per a la pel·lícula amiga Trash».
Estratègies de distensió
En un primer moment, l’Acadèmia va parlar d’ «aparença verídica» per boca del seu president, Joel Joan. Aquest comunicava «l’obertura d’un expedient intern», i prometia «arribar fins a les últimes conseqüències». Posteriors declaracions a RAC1 del portaveu Santi Lapeira, esdevingudes després que Kaplan amenacés amb accions legals, negaven haver donat credibilitat a les acusacions. S’addueix que algunes paraules de Joan es van malinterpretar, que es parlava d’investigar el denunciant, i que no havien acusat un Shang que, indignat, deia sentir-se «apunyalat». Després de les paraules de Lapeira, el productor també ha rebaixat el to.
L’Acadèmia sembla iniciar una estratègia de distensió per calmar els ànims. Però això no agradarà a aquells que demanen mà dura si hi ha irregularitats. Àlex Gorina ha escrit que «l’Acadèmia no pot vacil·lar ni un segon. Ha de demostrar contundència i rapidesa davant de tothom».
Pot sorprendre la duresa dels crítics cinematogràfics, normalment més centrats en els valors artístics. Però aquest escàndol només ha incitat a dir en veu alta allò que es comentava off the record: la perplexitat causada per les moltes nominacions rebudes per la factoria Shang, per pel·lícules discutides per la majoria dels crítics i distribuïdes de manera molt tancada (bàsicament als barcelonins Cinemes Casablanca, de Kaplan). Gorina s’atreveix a qualificar de «molt sospitosa» aquesta presència, i d’«incomprensible (la) votació per part d’una professió que no hauria pogut veure-les tan massivament».
Xavier Martínez Negre, al bloc de Cinema 3, parla de «pseudopel·lícules nominades». També afirma que els de Kaplan han aconseguit anar a la gala i fer la promoció d’obres «que no es poden veure» i que «aquests tramposos es van endur el Gaudí al millor disseny de producció per Cinéclub, una pel·lícula de plans de 15 minuts que passava tota al mateix cine. Quin disseny de producció és aquest?».
Un personatge controvertit
Alguns pràcticament aposten per la culpabilitat de Shang. No sols per l’estranyesa que causa la seva gran presència a les nominacions als Gaudí, que no semblen justificades per èxits de crítica ni de públic. El realitzador és considerat inestable, i és difícil distingir què hi ha de circ i què de sinceritat en les seves manifestacions. En una entrevista per a Exclama sobre El asesino a sueldo, Shang es mostrava obert a finançar-se amb diners de la droga perquè «per una pel·lícula s’ha de fer el que sigui. Fins i tot em semblaria seductor. […] De fet, ser director de cinema és ser un delinquent».
Aquestes declaracions es contextualitzen dins d’una certa provocació intel·lectual: a la següent pregunta, afirmava que podria fer una hagiografia del narco Pablo Escobar, perquè convertir éssers sinistres en simpàtics «és el que ha fet Hollywood en moltes de les seves pel·lícules». Però, per a la directora de producció Toni Reina, no tot és un posat. Afirma: «Mai no m’havia trobat un home com ell. Les durícies que puc tenir després d’anys de treball no impedeixen que al·lucini amb la tranquil·litat amb què ho fa tot. No sé quina infantesa va viure, però no té valors».
Reina va treballar en la producció de l’esmentada El asesino a sueldo. I, juntament amb l’ajudant de direcció, va acabar posant una denúncia «perquè havíem de ser contractats i ni ens contractava ni ens pagava perquè la Patricia Roda –companya del director a Producciones Kaplan– ens donava allargues». Explica que «és la primera vegada que vaig a magistratura, perquè la meva feina és negociar. Però no puc amb aquest tipus de gent». I evoca la seva indignació quan va descobrir que Kaplan seguia rebent subvencions públiques quan s’havia declarat insolvent, com consta al BORME del 16 de maig de 2008.
La declaració d’insolvència era provisional, però el perfil d’empresa conflictiva s’estén en el temps. Perquè un altre afectat que es vol mantenir en l’anonimat declara a El Triangle que «a qualsevol pel·lícula de Shang hi ha problemes». I es remet a la seva experiència, situada «anys enrere. Acabava de sortir de l’escola de cinema i ho vaig passar molt malament». Segons explica, Shang li havia de pagar en negre, per sota del salari mínim als inicis de la seva relació laboral, i acabar fent-li un contracte. Però després de nou mesos la contractació no es produïa. En reclamar, «Shang em va amenaçar, em va dir que em partiria la cara, i la cosa va acabar als jutjats». Afirma que l’amo de Kaplan tenia una «mena de soci que passava el dia pensant com evitar pagaments».
Aquest denunciant s’afegeix a la reclamació d’una investigació transparent que ha arribat des de diversos sectors (incloent-hi el Twitter d’Ignasi Guardans). I fins i tot va més enllà: «Diu que és membre fundador de l’Acadèmia. Si és així, dubtaria del que pugui sortir si hi ha estat implicat. S’hauria de demanar una auditoria perquè, coneixent-lo a ell, tot és possible». Reina no vol anar tan lluny. Crear una organització com l’Acadèmia implica comptar amb el màxim nombre de professionals del sector. Però sí afirma que «tot això de Kaplan amb els Gaudí fa pudor. Cinéclub passa tot dins d’un mateix cinema, i és absurd que li donin un premi a la millor direcció de producció».
Un altre creditor és el prestigiós tècnic d’efectes especials Salvador Santana, que manté un plet pel deutes contrets en la mateixa producció que va acabar amb Reina als tribunals. L’escultor Xicu Cabanyes també va tenir problemes per possibles irregularitats durant dos documentals sobre la seva obra.
En tot cas, les empreses de Shang han acumulat reclamacions de les administracions i de diferents treballadors. El cineasta d’origen xinès apareix com a administrador de cinc empreses. A Producciones Kaplan, s’hi afegeixen Indisa Kaplan, Sushi Films, Sleeping in my Car i E-Motion Cut.
Les tres primeres acumulen incidències judicials i reclamacions administratives amb organismes públics i treballadors o extreballadors. De Sushi Films consten dues incidències judicials i nou reclamacions administratrives; les reclamacions de quantitat sumen 15.000 euros. L’historial de Producciones Kaplan inclou quatre incidències judicials (incloent-hi la insolvència provisional ja comentada) i quatre reclamacions administratives que superen els 22.000 euros. Indisa Kaplan té quatre reclamacions administratives de les quals no es detalla import.
La magnitud de la polèmica fa que, tot i que l’Acadèmia pugui iniciar una marxa enrere (que esperem que no es produeixi) en la voluntat de clarificar la situació, difícilment les coses quedaran en aquest punt. La controvèrsia perdurable al voltant de Kaplan i Shang fa que aquesta pel·lícula no conclogui amb un cinematogràfic «The End», sinó amb un televisiu «Continuarà».
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!