Pròleg: Aquesta petita xerrada la va fer el Sr Aleix Cabezuelo el dimetres 28 de juny, al Barri de Sant Andreu de Barcelona. La seva vida professional ha transcorregut al port de Barcelona, i sap de que parla. Les seves reflexions estan tan oblides pels activistes medioambientals i per les autoritats municipals de Barcelona, que cal deixar-ne constancia.
Encara que la noticia no es recent, convé recordar-la per la importancia que té, i per que quedin clars els conceptes molt importants sobre emissions y contaminació, i d’aquesta manera avui en dia ens adonem d’algunes coses.
Per sort, amb el anys ens hem anat preocupant, cada vegada més de la polució del transport y en particular del automòbils.
De fet un cotxe modern contamina molt menys que un cotxe antic, de manera que 100 cotxes actuals contaminen menys que un de sol del anys 70.
Ara mateix parlem de transport, i no amb refereixo en aquet moment a emision de CO2 (gas d’efecte invernacle), sinó a compostos nocius per la salud, com els oxids de sofre, oxids de nitrògen i les particules (PM).
Els que més contaminen són el vaixells mercants que transportan mercaderies i creuen tot el planeta.
El problema radica en que si be hi ha moltes regularitzacions i cada vegada més estrictes, en lo referent a las emisions del automovils, per al transport per mar quasi no hi han regulacions de emisions (comencen a aplicarse algunes en el 2012 fins el 2025).
El problema de contaminació que generen aquestes enormes màquines, no només és degut als motors amb més de 100.000 cv, ni al fet de que estan en moviment 24 hores al dia durant semanes senceres, parant molt pocs dies a l’any.
El problema en el fons és degut el preu de la energia, i a intentar estalviar diners en el costos que suposa transportar a milers de quilòmetres de distancia, creuant mig mon o fins i tot el mon senser, a vegades inclús anar i tornar (un component es fabrica en tal lloc, es transporta a un altre pais a on es munta o s’acobla i el producte ja acabat, es torna a transportar a un altre lloc)
Com que el petroli esta cada vegada mes car, perquè l’oferta no creix, pero si creix molt la demanda a nivell mundial, els carburants també ho estan. I si omplir el diposits de un cotxe és cada vegada més ruinós, omplir el de un barco gegant suposa millions d’euros. Una estrategia que ya estan aplicant el barcos mercants, és reduir la velocitat de creuer perquè d’aquesta manera es consumeix menys, ancara que el viatge duri més dies.
Bunker fuel: aquest és el problema
Però hi ha una altra estrategia més eficient (en lo econòmic), però amb pitjors consequencies: els vaixells mercants fan servir el fueloil tant poc com puguin, sortint o entrant a port normalment, y usar durant quilòmetres i quilòmetres bunker fuel (un fuel pesat), que és molt més barat.
El bunker fuel és basicament un residu de la destilació del petroli, un fluid molt dens i viscós de color negre molt fort, semblant en aspecte al quitrà i que n’es el residu final.
Per cert i per no induir a errors, convé aclarir que le vaixells més petits, com per ejemple un petit barco de pesca, solen utilizar gasoli.
I si ens queixem del gasoli (amb bastant raó, per cert) cal tenir en compte que la qualitat del bunker fuel és molt pitjor: Conté sofre, metalls pesants i altres subtancies gents bones per a la salut de les persones. Les emisions d’oxids de sofre, oxids de nitrogen i particules (PM) són molt elevades. i per que no s’ens oblidi, aquest tipus de “fum de escape” és cancerigen (provoca el càncer).
Alguns païssos comencen a regular al respecte, però només per a marcar una distancia mínima a la costa en la que aquest vaixells no poden funcionar cremant bunker oil, i tenen que fer-ho amb fueloil.
La resta de milers de quilòmetres de viatge podem cremar allò que vulguin.
I això tampoc soluciona el problema, només l’allunya una mica.
Els gasos i les partícules seguiran sent emesos a l’atmosfera i el vent els desplazarà sense fronterés ni límits; i quan la pluja “neteigi” l’aire, les substancies faran pluja àcida i cauran sobre la terra o el mar. Tampoc hem d’oblidar que la contaminació a la terra i a la aigua acaba arribant als alimens (vegetals, peixos, etc) que mengem.
Com va informa el diari britanic “The Guardian” al seu dia: els 15 barcos mercants més grans del mon, aquests super-vaixells que transporten contenidors, contaminen, ells sols, el mateix que 760 millions de cotxes1. i no és per asustar, però resulta que hi ha milers de mercants de aquest tipus solcant el mar cada dia.
Així que…. no hauria de procuparnos també aquest tipus de contaminació??
Els automòbils són un problema, si, però ni són l’unic, ni el més gran.
Perquè els governs i el organismes que’ls agrupen i s’organitzen internacionalment no han pres també mesures més serioses per a evitar una font tant gran de contaminació
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!