M’acaba d’arribar una nota de premsa del sindicat Unió de Pagesos, amb una de les notícies més tristes rebudes en molt de temps. S’ha mort Joan Masdemont, que va ser secretari de la Comissió Permanent del sindicat agrari. Company de feina durant divuit anys. Molts, compartint responsabilitats, converses fins a altes hores de la matinada, desitjos i esperances per a una pagesia catalana que vam veure decréixer pel que fa al seu pes demogràfic. Que la terra, que tant va estimar, li sigui lleu.
NOTA DE PREMSA DE LA UNIÓ DE PAGESOS
En la mort de Joan Masdemont i Berga (Torelló, 8 de juny del 1950-30 de desembre del 2020)
Ahir ens va deixar en Joan, en paraules de Joan Caball: pal de paller intern d’Unió de Pagesos. Va ser la primera persona contractada per Unió de Pagesos i va ser secretari de la Comissió Permanent Nacional i del Consell Nacional fins al 2012, poc abans de jubilar-se. Tenia aquesta entre altres responsabilitats. Ell deia que era escrivent del sindicat. Va contribuir en la documentació per fer els estatuts d’Unió de Pagesos i en la redacció de tantes i tantes ponències de les assemblees i congressos nacionals.
Va transmetre molt coneixement teòric sobre democràcia i participació política, sovint anant a les fonts clàssiques, de la cultura grega i llatina. Parlava diverses llengües i va ocupar-se, tècnicament, de les relacions internacionals i amb entitats socials d’Unió de Pagesos.
Masdemont va estudiar d’enginyer tècnic agrícola a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona i durant la represa democràtica es va vincular a Unió de Pagesos. Diverses generacions de sindicalistes de tota la història d’Unió de Pagesos han gaudit de la personalitat d’en Joan, de la seva presència i dels seu saber estar, creava opinió dins del sindicat, era un estímul i al mateix temps mantenia un absolut respecte per totes les persones i opinions i, sobretot, les decisions deliberades del fer sindical. D’aquest fer sindical, del qual en tenia experiència i en feia un niu de valors, en deia en un article a La Terra el 2010: “Tots sabem molt bé que la tasca sindical és precisament el contrari de tirar la tovallola d’entrada, més aviat és cercar totes les escletxes i estudiar a fons totes les possibilitats per plantejar noble batalla. Estic segur que aquesta tasca d’estar situats i ser qui hem de ser (…) com d’altres tasques importants, la Unió la fa i la farà bé“.
Gran conversador, sempre transmetia bon humor als companys sindicalistes i als treballadors i treballadores del sindicat. Després de jubilar-se, va mantenir el vincle amb Unió de Pagesos, era consultat per sindicalistes i treballadors i fins al darrer número de La Terra, el d’aquest desembre, número 469, va fer el guió de La Tira, que feia des de l’abril del 1988.
Amant de la cultura, en el seu darrer període laboral va combinar la feina amb estudis d’Humanitats. Va presentar un treball final de carrera sobre la Divina comèdia de Dante. El 2006 ens va regalar un llibre autoeditat, va traduir de l’italià i de l’anglès “Vindrà la mort i tindrà els teus ulls”, de Cesare Pavese amb dibuixos de Carmen Marcos.
Ens deixa el gran llegat de la seva personalitat, vital i curiosa, afable i enriquidora. També deixa molt coneixement integrat a l’engranatge col·lectiu d’Unió de Pagesos, sobre sindicalisme i fer sindicalisme. I, sobretot, ens deixa el seu referent d’amor a les persones, a l’amistat i als companys i companyes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!