Ahir l’assemblea de representants, reunida a Canet del Rosselló, a la Catalunya del Nord, va elegir el president legítim de Catalunya a l’exili, Carles Puigdemont, com a president del Consell per la República. No hi ha hagut sorpreses. Potser el missatge més crític que s’hi va escoltar va ser el de la consellera de la Generalitat a l’exili Clara Ponsatí.
Clara Ponsatí, que intervenia via internet, va preguntar al president què pensava de tres qüestions protagonitzades per l’actual Govern autonòmic de la Generalitat de Catalunya en tant que president de Junts: els Jocs Olímpics d’Hivern, l’actuació d’Interior contra manifestants independentistes i la resposta a la sentència judicial que imposa un 25% de castellà a les aules catalanes. Puigdemont li va respondre que no era a l’acte com a president del partit sinó com a candidat a la presidència del Consell.
Digui el que digui el president Puigdemont, el cert és que la coincidència de les presidències del partit polític Junts per Catalunya i del Consell per la República són difícilment compatibles. La pregunta de la consellera Clara Ponsatí és, doncs, més que pertinent i no pot ser despatxada amb un “això no toca” de dubtosa herència pujolista. Sento dir-ho, perquè –com he dit moltes vegades– Puigdemont és per mi un dels principals valors actuals de l’independentisme català. Però les coses em semblen prou clares com per no callar-les.
Tant de bo Puigdemont rectifiqui i opti per la presidència exclusiva del Consell per la República. Esclar que tot plegat seria més fàcil si altres forces polítiques de l’independentisme abandonessin la seva hostilitat o menysteniment cap al Consell. Mentre el considerin un destorb serà més difícil la lluita per allò que vam començar el gloriós octubre del 2017.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!