Anit va ser especial per als lleidatans d’origen o veïnatge. TV3 concloïa la seva batalla monumental amb la votación final dels telespectadors. La Seu Vella de Lleida (lo Castell) va ser escollit el millor monument de Catalunya. Em consta que tot Lleida i pobles de l’entorn –i crec que també, com jo mateix, els lleidatans d’origen que fa tants anys que no hi vivim– es va mobilizar per aconseguir-ho.
Perquè per a la gent que hem nascut o viscut a Lleida, la Seu Vella és signe d’identitat. I precisament això és el que buscava el programa: enfortir els signes d’identitat, aquells que ens arrelen al territori. La Seu Vella compleix amb escreix aquesta condició. Perquè no només ens indica el lloc d’on son sinó d’on venim.
Recordo com, de petit, devia tenir vuit o nou anys (a començaments dels anys cinquanta del segle passat), el meu pare em portava a visitar el Castell i ens admiràvem d’allò que anava sortint de sota els maons amb què els invasors borbònics espanyols del segle XVIII havien cobert la majestuositat del claustre de la catedral.
I com, conforme –en aquelles obres de restauració que durarien tants anys– s’anaven enderrocant els pisos que l’invasor havia anat construint per convertir-la en caserna militar com a càstig per la fidelitat de la ciutat ia les Constitucions catalanes, la catedral romànico-gòtica recuperava la seva lluminositat extraordinària.
“Una catedral borracha de luz” que ens deia un vell professor del seminari en què jo estudiava en la meva adolescència, aragonès, amador d’aquella bellesa que ens mostrava amb entusiasme.
I, inevitablement anit em venia a la memòria també Josep Lladonosa, historiador cronista de la ciutat. Un altre amador apassionat de la Seu Vella i tot allò que l’envoltava o l’havia envoltat. Per ell cada racó –cases desaparegudes que ell situava on devien ésser o barri ja enderrocat (el Canyeret!)– era un nom, una nissaga, un ofici. I no es rendia explicant-ho a viva veu, parlant dels seus incansables estudis sobre la ciutat i els seus entorns.
I també l’esforçada feina que fan ara els Amics de la Seu Vella, entitat que cura de difondre les excel·lències del monument.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!