Un simple tràmit –la confirmació de la victòria de Joe Biden a les eleccions de novembre pel Congrés– va ser aprofitat per partidaris de Donald Trump per protagonitzar un fet que mai no s’havia vist als Estats Units d’Amèrica (EUA): l’assalt en massa al Capitoli de Washington, seu del legislatiu i, doncs, de la sobirania popular. Un acte que ha escandalitzat el món per la seva transcedència. Finalment, el balanç ha estat la mort de quatre persones –en circumstàncies encara no esclarides– i unes desenes de detinguts. Poques hores després , restablerta la calma, el Congrés confirmava l’elecció de Biden i aplanava el camí cap a la cerimònica de presa de possessió.
Des que el nostre fill es va casar amb una californiana, he canviat la meva perspectiva sobre els EUA. Sense deixar de ser antiimperialista i avorrir les seves constants vulneracions dels drets humans tant dins com fora, n’aprecio el seu sistema federal i el respecte per la divisió de poders que ha fet, per exemple, que els tribunals s’hagin carregat, l’un rere l’altre, els intents de Trump de modificar, via judicial, els resultats electorals. O la capacitat fiscal dels estats que fa, per exemple, que en un paguis l’IVA i en el del costat no. O la mateixa capacitat de legislar de forma diferent en un i altre estat. Detesto, en canvi, com fan molts nord-americans, la llibertat per l’adquisició d’armes i, no cal dir-ho, l’enorme poder de la indústria militar.
I, esclar, també la reducció de les nacions originàries –que aquí coneixem con a índies– a uns espais geogràfics concrets, després d’haver comès amb elles un dels pitjors genocidis de la història, només comparable amb el que va cometre l’imperi espanyol a l’Amèrica central i del sud. Espero, d’altra banda, que Biden, seguint la política d’Obama, avanci en la transformació del sistema de salut, cap a la seva universalització i gratuïtat. Recordo que, quan vam estar-hi, una de les amigues de la nostra nora ens va preguntar quant costaria aquí una determinada operació. Li vam dir, amb la seva sorpresa, que aquí la sanitat és universal i gratuïta.
Vaig fer-me aquestes consideracions ahir a la nit, veient la multitud assaltant el Capitoli, amb la sala on s’havia de fer la votació, buida per l’acció dels assaltants que es passejaven pels passadissos de l’edifici sense que no res els ho impedís. Alguns, portant la bandera de la confederació racista. Tenint en compte que això passava a l’imperi, fins ara, més poderós del món, feia posar els pèls de punta pensar què hauria passat si l’assalt hagués aconseguit els seus objectius.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!