Publicat al bisetmanari HORA NOVA el 13 de gener de 2008
Amb cada nevada que hi ha de forma més o menys important, es repeteix un debat molt interessant, en format tertúlia, en algunes sessions plenàries municipals o fent el cafè amb amics i saludats. El debat pivota en saber si la neu de davant de casa, al carrer, però també a les carreteres, l’accés al CAP, o a l’entorn del col·legi s’ha tret de manera massa lenta, massa ràpida o no s’ha tret; així com si l’administració, llegeixi’s ajuntament, Generalitat o qui li pertoqui ha estat a l’alçada o realment s’ha adormit.
I al mateix temps, dues altres derivades, si la gent ara s’ha tornat més o menys cívica, traient la neu de davant de casa “com es feia abans” o per altra banda, ningú no ha fet gaire res. Per últim, el debat de si s’ha tirat prou o massa sal i si al mateix temps, tirar sal és bo perquè espatlla els carrers i l’espai públic. Per tant, ja es pot comprovar que el tema neu dóna per molt, i que de moment a l’Alt Empordà ja hem tingut un parell de nevades que han afectat i han estat tema de conversa en aquest darrer mes.
El què és segur i contrastable, és que en aquest debat les administracions ja sigui la catalana, l’espanyola o la local, hi té un protagonisme evident. És una nova constatació com els poders i la gestió pública agafa protagonisme i ocupa diferents parts de la nostra vida, fins i tot, aquella que abans no li havia pertocat pel fet que la gent teníem uns altres hàbits. Sembla com si pel fet de pagar impostos, sigui impossible imaginar-nos que allò no ens hi entra, i la llista va en augment i també el nostre grau d’exigència i terminis de resposta. En aquest marc és a on l’administració, sobretot la local, ens ha de recordar les nostres obligacions i el sentit “cívic” com a ciutadà. No passa nevada que alguna alcaldia ha de recordar als seu habitants, ja sigui per ban o per carta, l’obligació sota la regulació d’ordenança municipal, del fet de retirar la neu de davant casa, del tros de vorera com a mesura per fer viable que el dia a dia succeixi amb certa normalitat i que la gent gran pugui anar al metge, anar a comprar el pa, o les famílies puguin desenvolupar la seva vida diària i quotidiana com sempre.
Segurament, l’equilibri amb entendre què li toca al pare o mare administració i què li toca a l’administrat ja té una equivocació d’entrada, que jo mateixa, en l’escrit hi he caigut fàcilment. Abans, sobretot la gent gran dels pobles, t’expliquen que aquesta pregunta ja no se la feien. D’entrada, retiraven la neu, perquè se seguia la màxima aquella de qui vol anar ben servit que es faci el llit. Per tant, una nova mostra de com fàcilment ens oblidem dels antecedents ja sigui per comoditat, o per poder culpar algú de tot el què passa, esport nacional de Catalunya i també de l’Europa occidental.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!