Publicat al bisetmanari HORA NOVA el 29 de desembre de 2009
A les acaballes de l’any, és un bon moment per fer balanç. El 2009 ens deixa una crisi econòmica de dimensions mundials i una crisi social marcada per l’atur i una desafecció cap als polítics que s’ha anat alimentant a més a més amb casos de corrupció com el de Santa Coloma i el d’en Millet, que tot i no ser un polític, com que està vinculat amb una fundació d’una ideologia concreta, ho ha posat tot en el mateix sac.
Precisament és això el que em sobta quan en converses entre amics opinem de la ‘classe’ política i acabem atribuint a tots per igual el que pesa sobre un o uns quants per raons de tràfic d’influències, amiguisme, requalificació de terrenys, etc. No passa això en totes les professions. Quan un metge s’equivoca no diem que tots els metges són uns ineptes i ens ho guardem com un fet puntual posant en dubte que es torni a repetir. No seré jo qui defensi l’activitat política perquè de gent bona i dolenta n’hi ha per tot arreu, però tampoc estic d’acord que es pugui titllar de corrupte o d’enganxat a la cadira a tothom qui es dedica a la política. Hi ha qui diu que per saber exactament què és això de la política i quin pa hi donen, tothom hauria de passar per un ajuntament. Ens pensem que les seves nòmines o complements salarials ho compensen tot i sovint són els que més hi perden. El que està preparat segur que guanyaria més a l’empresa privada i el que no ho està en termes de formació passa nits en blanc o moments d’angoixa que no desitjaria a ningú. No defenso l’honestedat dels polítics, si algú en té algun a prop ja sap o pot intuir prou bé si n’és per vocació de servei públic, per estima al territori, i si la persona en qüestió pot ser capaç de perseguir algun altre objectiu no prou legítim. Em preocupa, però, que no siguem capaços de discernir entre aquell que ho fa bé i el que no i que per culpa d’un, a l’altre el cataloguem de la mateixa manera. L’Alt Empordà és la comarca amb més municipis de tot el país i la gran majoria són pobles molt petits, de manera que és fàcil comprovar que els càrrecs electes políticament incorrectes no són els que més abunden, almenys si ens referim al grau d’interès partidista pel qual un es presenta a les eleccions municipals.
El 2010 és un any en què comença un cicle electoral amb l’elecció del nou govern de Catalunya pels volts del mes de novembre. L’any següent, el maig, es decidirà la composició dels ajuntaments i si tot va segons el calendari oficial, el març del 2012 tornarem a votar els diputats al Congrés espanyol. Haurem de deixar de banda aquesta desafecció i procurar fer alguna cosa per canviar allò que no ens agrada. Segur que no es mourà res si ens quedem de braços plegats esperant que algú arregli les coses per nosaltres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És molt fàcil criticar als polítics però la política és molt dura i sembla que per 4, o 24 corruptes tots els polítics siguin igual, que tots siguin corruptes, uns interessats, etc. Això no és veritat, hi ha molts polítics honestos, convençuts de donar un sevei al país i als seus ciutadans, polítics amb autèntica vocació i que han fet coses molt positives pel país.
He descobert el teu bloc per casualitat. Sóc barceloní però sóc un enamorat de l’Alt Empordà, hi estiuejo des de molt petit i per mi és la millor comarca del país. He fet una búsqueda dels blocs de gent de l’Alt Empordà hi he trobat el teu bloc, un dels més interessants que he vist per vilaweb.
Cordialment
Enric