Publicat al bisetmanari HORA NOVA el 15 de setembre de 2009
L’Orquestra de Cambra de l’Empordà fa 20 anys i aquest diumenge ho celebrava amb un concert al mateix lloc on el 20 d’octubre del 1989 s’estrenava per primera vegada, a l’església de Santa Cecília de Terrades. El seu director, Carles Coll, va insistir molt en què arribar a aquesta fita era producte d’un treball en equip, un equip que s’ha convertit gairebé en una família per la compenetració i l’esperit de sacrifici que els ha dut a tocar arreu del món.
Un equip pot fer molta feina però el lideratge és bàsic. Ningú és imprescindible però així com canviar una peça de l’equip, per molts maldecaps que comporti, es pot fer de manera relativament senzilla, canviar la peça principal, que en aquest cas és el director, no n’és. I sóc de l’opinió que en aquestes circumstàncies de ben segur no haurien fet ni la meitat de la trajectòria que acumulen. Amb defensors i detractors, agradaran o no les seves idees o el seu caràcter impulsiu i controvertit… però ningú li pot negar a Carles Coll el mèrit d’haver estat un dels grans ambaixadors de l’Empordà arreu del món. Tot i que sempre que pot treu rellevància al fet d’haver tocat a per tot, és evident que l’Empordà, només pel fet de portar el topònim al nom de l’Orquestra, ha sonat a tot arreu i aquells que tenen curiositat per saber on som, ara ens situen al mapa. A més a més, ell no se n’amaga, al contrari, en fa bandera i no li fa nosa dir que és de l’Empordà, una comarca de Catalunya que es va dividir en dues el 1936. Un acte de patriotisme que l’alcalde de Figueres li va reconèixer oferint-li la possibilitat d’exercir de pregoner a les passades festes de la Santa Creu, el que tot figuerenc voldria més que qualsevol Creu de Sant Jordi (que encara no té) o similar. Diumenge va demostrar, a més, ser un showman i un excel•lent relacions públiques i és això el que ha fet triomfar l’Orquestra amb l’ajuda dels millors músics i una estructura de personal efectiva. L’objectiu de ser una orquestra adaptable a qualsevol escenari també s’ha acomplert. Des de Terrades o l’Armentera fins al Liceu o al Palau de la Música passant pel Jardí de Figueres o auditoris de mitjà format. 20 anys després la formació manté viva la voluntat de portar la música clàssica a qualsevol municipi per petit que sigui i acostar la música clàssica ben tocada al públic en general.
Si fa anys, molts anys, des d’aquestes pàgines algú va posar en entredit la seva vàlua o capacitat amb la voluntat de desprestigiar-lo com a professional, potser és ara el moment de retractar-se’n i donar cobertura a una trajectòria exitosa, així com fer-nos ressò que l’Orquestra de Cambra de l’Empordà ha fet molt més que sumar dues comarques. Llarga vida a la formació i al seu director.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!