Publicat al bisetmanari HORA NOVA el 25 de novembre de 2008
Aquest cap de setmana s’ha materialitzat la praxis, la pràctica, de l’anomenada Casa Gran del Catalanisme. Aquesta iniciativa sorgeix en base a una estratègia, que suposadament intenta sortir de l’esfera dels partits polítics, per radicar la força amb la gent, que de forma entusiasta s’hauria d’apuntar a aquesta iniciativa cívico política, per fer de motor per millorar el país, o sigui funcionar com una mena de moviment nacional en base a l’empenta de la societat civil.
En la primera trobada d’agents, com si fos de venedors d’enciclopèdies per casa, es van donar les primeres consignes i també els primers missatges, que tot i que no es vulgui fer massa patent, són naturalment polítics. I aquí per mi és on es demostra de nou la globalitat d’aquest món tan petit. Bona part del missatge intrínsec que Artur Mas va llançar pels primers abanderats de la Casa Gran va ser el del canvi, el canvi polític que s’ha de produir per anar més bé i millor, segons el promotor; i una segona idea, que a través del moviment de base, de baix, entre tots i fent pinya… es pot, nosaltres podem. Per tant, ni més ni menys que bona part de la llarga i en algun moment carregosa campanya dels EUA, el canvi i el “Sí, podem”.
El discurs d’Artur Mas estava plegat de bones intencions però difícilment realitzables perquè la majoria depenen d’una reforma constitucional que ara per ara només hi ha predisposició a fer-la per motius monàrquics. És molt lloable la idea d’incorporar la societat civil al projecte polític assumint la pèrdua de protagonisme dels partits. En la forma i el contingut hi podem estar més o menys d’acord però la idea engresca. El catalanisme és en la línia de sortida i la seva refundació s’ha vist com una necessitat vista l’evolució de la nostra societat. Tothom qui estimi el país s’hauria d’afegir a aquesta iniciativa però serà difícil deixar de banda els prejudicis de qui ha tingut la idea d’obrir el debat nacional de qui som i cap on hem d’anar. Però també Artur Mas hauria d’especificar més de quin canvi està parlant si la voluntat és la de no utilitzar la Casa Gran de plataforma política. La idea de canvi i el “sí, podem” americà van pivotar tota una intervenció que haurà de ser més concreta si vol assolir l’èxit. De totes maneres, no deu ser un patrimoni només dels catalans, això de manllevar, o sintetitzar l’esperit de l’anterior campanya americana, perquè aquest cap de setmana n’hi havia un nou exemple: les eleccions de Veneçuela. En les eleccions locals i regionals d’aquest país, la versió en espanyol del “yes, we can” s’ha pogut veure en incalculables tanques, espots televisius, anuncis escrits i discursos fets amb diferents variants com el “sí se puede”, “si queremos podemos” …. Per tant, l’obamamania ens amara arreu, i l’eslògan de CiU “si sumem, podem” és més actual que mai.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!