Sota el talante Zapateril la vida sembla més amable, com un llarg trajecte en tren amb una bona lectura i el sol escalfant-te el rostre. Bé, el que sigui amb tal d’espolsar-nos la caspa.
Perdó, que perdo el nord, que realment el que m’ha motivat a sentar-me i escriure no és la política…sinó un programa de televisió!.
Un dimarts de pluja regalada, fent zapping entre badall i badall i, coses del comandament a distància, vaig a petar a un terreny desconegut: TVE. Fa anys que aquesta cadena podria haber estat perfectament descodificada en el meu aparell…i ni me n’hagués adonat. Veure uns minuts de Ana y los Siete em va traumar seriosament, un dia d’inconsciència.
Però aquell dimarts vaig veure la Sardà, i per curiositat, vaig deixar el canal. Aviam, aviam…Oh, sorpresa!.
Abuela de Verano té una sinopsis ultra-simple: una àvia que es queda la seva legió de néts durant un mes a l’estiu. Aquesta simplicitat de per si ja em va impactar, que en horari d’audiència s’apostés per un argument on no s’investiguessin els detalls d’un triple crim amb incest i violació, on no hi havia una comunitat de veïns amb preferència per l’acudit absurd i el comportament del Gilipolles del Buenafuente o on no es morís un malalt terminal de sida enmarcat per lluites de poder i sexe del personal interí de l’hospital.
Noooo, no ens equivoquem: la ficció em sembla perfecte però trobava a faltar una culleradeta de realitat, de la seva cara amable, que encara existeix. Sense exagerats artificis i amb sinceritat, sense Cuéntame de perruca amb estereotips caducs. I vet aquí que en Joaquim Oristrell adapta per a la televisió una novel.la de Regàs: Diario de una abuela de verano, basada en les seves experiències excercint d’àvia.
Cada capítol versa sobre un dia d’aquesta escriptora, interpretada per la Sardà (que a mi m’encanta), capitanejant fills i néts a l’estiu. Llàgrimes, principis, problemes domèstics, riures, companyonia i preocupacions en trames creaudes. Amè, divertit i entranyable. Un oasis per als qui, com jo, necessitem recuperar de vegades la mirada infantil.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El idioma és incomprensible i llunyà.