Hipèrboles Mínimes

Desde Badalona-Trondheim ens esperonaven a finals d’estiu a pensar en com de poderosa podia ser la música, reflexionant sobre com seria el possible CD que cadascú confeccionaria com a banda sonora de la vida dels seus records. La idea em va semblar llavors meravellosa, doncs és quelcom que ja havia pensat amb anterioritat (recordeu la pel.lícula Hi-Fi?). Alguna altra referència al tema he vist a d’altres blocs d’aquesta casa.
Ara bé, quins serien els llibres de la vostra vida?

Els meus primers records estan lligats als llibres més que a la música. Llegia, bé, més aviat devorava llibres. Quan ma mare volia premiar-me em portava al lloc més màgic del poble on vaig nèixer: L’ocell de paper. Recordo l’olor de la moqueta d’aquella llibreria, i les dues germanes que sempre atenien amb un somriure d’orella a orella. Tinc present també la impaciència (fruit de la paciència) de ma mare, que se li feien els minuts hores esperant a que fes la meva tria. Em costava, i força, perquè m’asseia al terra i em prenia el meu temps, acariciant els llibres, llegint-ne la sinopsis. Ja llavors olorava els llibres, aspirava la olor de la tinta amb la mateixa fruició que la flaire de la xocolata calenta dels dissabtes. I aquell era un espai tant acollidor…a elles, les germanes, els encantaven els nens, i nosaltres (quan èrem els nens) ho sabíem i fèiem tot de carones per a que ens regalessin un caramel.
L’ocell de paper, aquell, va desaparèixer, però les mateixes simpàtiques germanes s’emportaren el seu imperi de paper a un lloc més cèntric, i a un local molt més modern, perdent així, segons la meva modesta opinió, l’atmòsfera de santuari que es respirava al primer.
Però aquesta és una altra història.
Els llibres m’han acompanyat sempre, física i espiritualment, i tot pensant-hi, puc el.laborar una llista dels deu llibres que m’han deixat una forta impressió. Heus ací:

1.- Desayuno en Tiffany’s – Truman Capote
2.- Los vagabundos del Dharma – Jack Kerouac
3.- Rojo y negro – Stendhal
4.- Crimen y castigo – Dostoievski
5.- Els pilars de la terra – Ken Follett
6.- La plaça del Diamant – Mercè Rodoreda
7.- El coronel Chaubert – Balzac
8.- La febre d’or – Narcís Oller
9.- Terra Baixa – Àngel Guimerà
10.- Dublineses – James Joyce

I si el meu instint no m’enganya, "En busca del temps perdut", de Proust, que en res començo, pujarà ben ràpid a les primeres posicions.
I perdoneu si no he escrit correctament títols, noms i cognoms, però estic tan còmoda i tan calentona que la mandra pot més que el meu perfeccionisme.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!