3 de novembre de 2005
Sense categoria
2 comentaris

Teletransportació

Tinc com un neguit, un "ai" al cor, una mena d’exaltació que s’ha apoderat de mi d’una revolada, deixant-me un regust una mica incòmode. He sofert una teletransportació.

No revelo cap veritat universal si dic que els sentits són el mitjà de transport més gratificant, ràpid i efectiu. Sense anar més lluny, sóc una esclava de les feromones. I en certa manera, sóc una esclava amb una pàtina de caprici: sé quan m’enamoro quan la olor del mascle es torna fresca, dolça, com la dels jasmins de la casa d’estiu. Al.lè, aixelles…suat de cap a peus, tot ell olora a jasmí. I em sorprèn, una vegada rera l’altra, doncs la mateixa olor ha reaparegut dos cops més d’ençà d’aquesta descoberta.

Però les meves hormones, que per cert, perillen perillosament (em permetreu la redundància) no m’han fet viatjar ara mateix. Ha sigut el meravellós binomi vista-oïde, durant uns cinc minuts.
El culpable: Jamiroquai, "Seven Days in Sunny June". Acabo de veure el video-clip i m’he quedat embaladida durant tot el metratge, durant fins ben bé un minut en finalitzar. M’he vist abduïda per l’alegria, el surrealisme, la joia (la joie de vivre), les disfresses…i no ho negaré, pel senyor Jay Kay, però aquest bon home em porta "posant" desde el 92. Tot plegat contrastava amb la lletra de la cançó, que traspua un punt de mel.lancolia, però jo estava allà, mirant-lo als ulls i llençant-me en bicicleta a la piscina, fent saltirons amb coqueteria sobre una pilota de goma inmensa. Fascinada, i crec que ho resumeixo prou bé.
L’antecedent més proper el tinc amb James Blunt i "You’re Beautiful". Aquell home sota la pluja, admirant (i entenc una metàfora) una dona que mai tindria, despullant-se mirant a càmera i disposant la seva roba i complements (em sento redactora de Vogue, ara mateix) ordenadament enfront seu. Despullo ànima i cos, i sóc el que veus.
I reculant, reculant, el meu search database mental s’atura a Alanis Morrisette a "Head Over Feet" (crec), un nu primer pla d’ella cantant que està boja per ell, mirant-te als ulls. Res més, paraules i mirada.

Potser l’Amélie que duc dins està una mica esvalotada. M’hauré de posar barret, capa i antifaç?.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!