26 d'abril de 2006
General
1 comentari

La primavera la sang m’altera

I vaja si me l’altera. Estic més esverada que una adolescent hiperhormonada. Quin desfici, els cants de sirena de la ciutat són forts i irresistibles, acaronadors, excitants…si en feia, de temps, que no eren tan poderosos.

Estic tant exultant que acceptaria que "un desconocido me regalara flores" (esto es Impulso), si plogués saltaria com una nena petita de bassal en bassal. Com una actriu de musical, cantaria pel carrer i faria giravoltar, amb un somriure, a l’àvia que se’m creués. Petó a la galta inclós, que queda molt bufó, i continuaria el meu camí. Si em truquessin els pesats de telemarketing, els hi faria tres enquestes i els penjaria amb un "gràcies per trucar", absoluta "sensación de vivir" (Coca-cola is life!).
Em sento patèticament satisfeta i il.lusionada. No puc evitar aquesta sensació de reconcil.liació amb el món, com quan et miren als ulls i et veuen sense necessitats de màscares (com diries, Raúl). Deu haber-hi quelcom de justícia karmica, com quan Jorge Drexler canta que "cada uno da lo que recibe" ("luego recibe lo que da"). Portava massa temps dins d’aquesta peixera de grisor, obrint i tancant la boca espasmòdicament, engolint conformitat.
La ciutat i jo estem de lluna de mel: exposicions, terrasses, bars, botigues, places i rambles, pubs i discos, locals de concerts, carrerons i autopistes, parcs i mercats. La casa se’m cau ràpidament a sobre, potser maxificat pel fet que el meu cau banyat en llum ara està esmorteït per els andamis de la reforma de la façana. I jo, com els mosquits…vers la llum! Truca’m, Gerard. On quedem, Pau?. Mireia, enviem-nos sms aviam si al llarg de la nit podem coincidir. Viru, oi que no pujes a Torelló aquesta cap de setmana?. Núria, baixa’t i anem a Can Ramonet a fer un arròs caldós. Rose, un cafè?. Meri, si cal agafa un taxi pero planta el teu fantàstic cul aquí. Raúl, vine’t a berenar.
Cada racó em crida, cada aconteixement em sembla excitant i cada proposta em sembla més atractiva que la anterior. I diumenge en faig 30. Coi, tots hauríem de fer els 30!.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!