Som postmoderns, oi? Però alhora estan a l’ordre del dia tendències (avorreixo el terme) new wave, minimalistes, feng-shuistes, coolistes…I doncs? On encaixem dins d’aquest garbuig , d’aquesta espiral de banyera que es buida?. I el problema es…cal encaixar en algun lloc?.
Totes aquestes preguntes resoltes, i més, després d’aquests minuts de breus consells publicitaris. No canviïn de canal, si us plau.
Ah, amics, si tingués la resposta, m’hauria folrat les parets de bitllets de 500 euros amb el meu llibre d’autoajuda (best-seller, of course, porfaplease).
D’altra banda, sempre he considerat com en són de belles les petites coses, els petits moments. I sé que no sóc la única, ja he vist referències al tema a d’altres blocaires al.ludint al mateix tema. I això em porta a uns moments de reflexió…no serem part tots d’una nova tendència, d’un nou "isme", d’un nou despertar a noves percepcions?. Com si fòssim una ment col.lectiva, sembla que les idees i els pensaments poden transmetre’s de persona a persona com la corrent elèctrica, i de cop i volta et trobes amb gent que comparteix pensaments i actituds vitals. És com descobrir que la vida al.lienígena existeix…Sííííí, no estem sooooools….!. Però estem sols.
I quan la solitud t’amanyaga, tota mimosa ella, caigudes d’ulls incloses i et deixes emmetzinar en aquesta dolçor…plam! ets arrencada violentament d’aquest estat per un petit plaer. Els petits plaers són segons, segons de consciència on t’adones que ets feliç…i com segons que són, retornes al posmodernisme d’insatisfacció insatisfeta.
Doncs bé, aquí us deixo un petit plaer redescobert i que amb morbosa delectació espero cada nit: gratar-me l’esquena quan em trec els sostenidors.
Sí, ja sé, tanta prosa poètica per acabar amb aquesta imatge un tant prosaica. Els que no porteu sostenidors podeu fer la prova al treure-us la samarreta, o si em permeteu ser barroera, els calçotets. Són uns petits instants d’alliberació!.
Arribar el moment de posar-te el pijama (els que us en poseu) i preparar-te per a la liturgia d’anar-te’n a dormir…jo em despullo, em descordo els sostenidors, i em passo uns segons gratant-me suaument la esquena, recorrent-la, una breu abraçada amb mi mateixa. Uns moments de petit plaer íntim i de consciència pròpia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Perque ens clasifiquem? jo no conec que sigui igual que jo, ni ningun que sigui igual a un altre, perque ens clasifiquem? suposso que ens fa por ser nosaltres, i donarnos comte de que jo soc jo i tu ets tu.
La comunicacio entre persones es diu "empatia", es mes tecnic, pero ja saps que soc aixi.
Bona nit i gratat