El Campanaret

Tot feia preveure que el Tour d’enguany seria avorrit, que li mancaria al·licient, que estaria marcat per les absències dels favorits que van quedar apartats de la competició poques hores abans de començar la prova per la seva presumpta implicació en una xarxa de dopatge. Les coses, no van anar així, i resulta que la ronda francesa ha estat la més competitiva, igualada i emocionant dels últims anys, en què la superioritat d’Armstrong era aplastant.
Enguany, als que ens agrada el ciclisme, hem vibrat amb el Tour. Però avui, en transcendir la notícia del positiu de Landis, sembla que tot hagi estat un miratge.
El ciclisme és un esport molt dur, els practicants fan molts sacrificis. I és una injustícia que escàndols com aquests esquitxin i perjudiquin un esport èpic. La UCI, l’organització del Tour i els estaments esportius internacionals han de prendre mesures per aclarir què està passant en els últims anys. S’han produït casos molt confusos, s’ha condemnat a persones sense que hi hagi proves irrefutables de la seva culpabilitat. I tot plegat és trist, molt trist. Pels ciclistes, que són tots posats dins un mateix sac, i pels aficionats. Sembla que hi hagi algú interessat a fer mal al ciclisme i no acabo d’entendre el per què. Es fa difícil de creure que els ciclistes es dopin més que altres esportistes, sabent a més que els controls als ciclistes són més estrictes.
Només vull acabar recordant que els ciclistes que no van poder prendre part al Tour tan sols apareixen en un sumari judicial de l’estat espanyol com a presumptes clients d’un metge que durant anys ha merescut la confiança de tothom i ostentava un elevat prestigi en el món esportiu. On és el dret a la presumpció d’innocència?