"(…) s’hauria de veure fins a quin punt el fracàs, alguna forma del fracàs, del desaparèixer, del perdre’s, forma part de l’essència, del pinyol, de la poesia i de la música. Perquè la cosa que s’assembla més a l’art són les llavors, destinades a rebentar-se".
Enric Casasses, avui al Quadern d’El País, en l’article titulat Prop del paradís.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!