El Campanaret

Ahir em vaig deixar caure pel casal Brindem Brindola del Raval a l’acte per la llibertat de la Núria Pòrtulas. Hi eren, entre altres, Josep Maria Terricabras, Gabriela Serra, August Gil Matamala, Tortell Poltrona, Carles Canut i Matthew Tree. Però va ser la presència d’Oleguer Presas la que va servir d’esquer per arrossegar molts mitjans de comunicació que d’altra manera no hi haurien assistit. La injustícia que es comet contra la Núria constata la mentida que vivim en un estat de dret però el bo d’aquest cas és la capacitat de resposta del seu entorn, que des de les comarques gironines ha aconseguit sumar complicitats arreu del país i les mostres d’adhesió i solidaritat no paren de créixer. Aquesta resposta és una demostració de salut i vitalitat de certs sectors socials. Algun dia caldrà que més enllà d’autoorganitzar-nos per defensar-nos d’agressions ho fem també per afirmar-nos i per construir plegats les bases d’una nova societat. És per això que el moviment per l’alliberament de la Núria, del qual podem aprendre moltes coses, representa una injecció de moral. Les mobilitzacions tampoc s’aturen ni s’aturaran fins que la Núria surti al carrer. En aquesta web podeu anar seguint totes les activitats previstes en els propers dies, entre les quals destaquen una manifestació a Girona i un gran concert a Sarrià de Ter a més de les habituals concentracions davant les seus d’ICV.

Més tard vaig arribar-me fins al teatre del Centre Cívic cotxeres Borrell a veure el muntatge "La presó on vivim", que dissenyen i executen Eva Roig i David Figueres a partir de textos d’escriptors i personalitats que han estat entre barrots. Vaig descobrir que el talent del David Figueres no es limita a la poesia i l’escriptura. Magnífica tria, recitació, disseny, il·luminació i posada en escena. Valdria molt la pena que "La presó on vivim" es pogués programar en alguna sala de petit format de Barcelona durant unes setmanes i que fins i tot fes gira per Catalunya.